En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 2 de desembre de 2018

La tinta blava de l'aigua

GRIFOLL, L'impacte dins griFOLL museum
Tot el que escrius
ho fas per tu mateixa,
per qui t'estimes.
L'art, mirall de la vida,
com en un quadre d'Escher.

8 comentaris:

  1. Per a mi, no hi ha millor manera d'escriure per a tu mateixa. Després es pot compartir, però si surt com una mena de diàleg interior és quan a mi m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      diuen que els artistes parlen sempre amb ells mateixos, i suposo que d'ells mateixos.

      Elimina
  2. L'art és un mirall dels sentiments del seu autor.

    ResponElimina
  3. El nostre diàleg interior, vist des de l'exterior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben trobat, Artur. La forma s'emmiralla en la profunditat.

      Elimina
  4. Potser, en el fons, sempre escrivim per a nosaltres mateixos, per molt que ho difonguem i compartim. I de vegades, l'art (dels altres) ens interpel·la, com li passava a Rilke mirant un tors d'Apol·lo. M'agrada l'art d'Escher, que vaig conèixer de jove a través de llibres de matemàtica recreativa de Martin Gardner. Gràcies pels teus versos, que em fan reflexionar.

    ResponElimina
  5. Jo vaig llegir un poema a la carrera que deia que el poeta escriu per alliberar-se, encara que no surti de la seva torre de vori.

    ResponElimina