Per a mi, no hi ha millor manera d'escriure per a tu mateixa. Després es pot compartir, però si surt com una mena de diàleg interior és quan a mi m'agrada.
Potser, en el fons, sempre escrivim per a nosaltres mateixos, per molt que ho difonguem i compartim. I de vegades, l'art (dels altres) ens interpel·la, com li passava a Rilke mirant un tors d'Apol·lo. M'agrada l'art d'Escher, que vaig conèixer de jove a través de llibres de matemàtica recreativa de Martin Gardner. Gràcies pels teus versos, que em fan reflexionar.
Per a mi, no hi ha millor manera d'escriure per a tu mateixa. Després es pot compartir, però si surt com una mena de diàleg interior és quan a mi m'agrada.
ResponEliminaCarme,
Eliminadiuen que els artistes parlen sempre amb ells mateixos, i suposo que d'ells mateixos.
L'art és un mirall dels sentiments del seu autor.
ResponEliminaXavier,
EliminaI és mirall de més coses!
El nostre diàleg interior, vist des de l'exterior.
ResponEliminaMolt ben trobat, Artur. La forma s'emmiralla en la profunditat.
EliminaPotser, en el fons, sempre escrivim per a nosaltres mateixos, per molt que ho difonguem i compartim. I de vegades, l'art (dels altres) ens interpel·la, com li passava a Rilke mirant un tors d'Apol·lo. M'agrada l'art d'Escher, que vaig conèixer de jove a través de llibres de matemàtica recreativa de Martin Gardner. Gràcies pels teus versos, que em fan reflexionar.
ResponEliminaJo vaig llegir un poema a la carrera que deia que el poeta escriu per alliberar-se, encara que no surti de la seva torre de vori.
ResponElimina