Hi trobo la gent del tren de les tres -malgrat que sempre hagi sortit a tres quarts.
Josep Pla, dins El quadern gris
Que et diguin que.
I que no sigui cap ditirambe.
Que tinguis un vuit,
i et posin un excel·lent honorífic.
Que t'estimis més ser amic que no amat.
¿Y por qué se me antoja en estos versos un eco de Ramon Llull? Por cierto, qué excepcional que acompañes una cita de Pla, en tiempos en que Pla no resulta muy apreciado por lo que hoy abunda en políticamente correcto,ya sabes. Pero lo políticamente correcto es también efímero, no lo olvides. Los grandes autores sobrevivirán a la mediocridad oportunista del momento. Gracias.
ResponEliminaFackel,
EliminaM'agrada Llull, m'apassiona Pla. Gens gris, gens mediocre. A la part dreta de dalt de tot del meu blog hi ha l'enllaç del blog on comento El quadern gris cada dia, gairebé.
L'amat té més forma que fons i l'amic més fons que forma?
ResponEliminaÉs la forma que es transforma en fons o el fons que crea la forma?
Kefas
Kefas,
EliminaHo has clavat. "L'amat té més forma que fons i l'amic més fons que forma".
Salvador Oliva diu que els poemes es fan amb forma, no amb idees. I el fons del Cyrano és que la forma és més important que el fons. Has de tenir alguna cosa per dir i dir-ho, brodar-ho, en tot cas.
Entre Llull i Pla ha passat tota una història.
ResponEliminaA partir d'ara en bastim una de nova. Personal i col·lectiva.
Xavier,
EliminaEm sembla que tu no deus ser gaire de Pla. Jo xalo de valent amb el blog dedicat al centenari de El quadern gris.
Reconec en Pla una font literària inesgotable. No tinc res en contra d'ell com a narrador, al contrari.
EliminaUn altre tema era el que opinen molts dels que el van conèixer personalment: retrògrad, reaccionari, masclista ratllant la misogínia, i unes quantes virtuts més. Per això mai no li van concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Xavier,
EliminaTampoc li han donat el Premi d'Honor a l'Olga Xirinacs.
Per a mi Pla és el nostre Pessoa, el nostre Kafka, el nostre Thomas Mann, el nostre Proust.
Justament avui fa un comentari a el blog de El quadern gris que em costa molt de pair, una boutade, però continuo pensant que era un tros de pa. Era, com tots els de bona família, un pijo progre, un bohemi. Tu ets molt d'esquerres per poder-lo entendre. El fet que anomenés el seu diari El quadern gris, és tota una captatio benevolentiae. El meu avi encara era més masclista que ell. No pot ser un reaccionari perquè fa el que fan els millors artistes, ser una cosa i el contrari alhora.
Jo soc molt més de fons que no pas de forma.
ResponEliminaEn tot i sense excepció: quan llegeixo, quan escric, quan parlo, en poesia, en amor, en amistat, en estètica personal... no acabaria.
Si la forma em ve donada pels fons, tot va bé. Si he de buscar la forma sense fons, jo m'hi avorreixo al primer minut.
A vegades l'amistat és molt millor que l'amor, jo també ho penso. A no ser que l'amor vingui de dins cap a fora, que també pot ser. Del fons fins a la forma.
Carme,
EliminaEstic d'acord en tu en tot, però jo dono molta importància a vestir bé, és en l'únic que no soc austera. L'excepció que confirma la regla!
Jo també crec en la forma, tot i que l'esteticisme buit és foc d'encenalls. Però una successió informe d'idees, per bones que siguin, no és art: com a molt, dialèctica, si no sofismes. Jo et poso un excel·lent "cum laude".
ResponEliminaMoltes gràcies per aquest "cum laude"!
ResponElimina