En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 14 de setembre de 2018

Un poema

Com el blanc trencat,
com la lluna en la nit,
com el lloc que ocupa en la pàgina,
com una rosa en la neu.
No necessito res més
per tenir-ho tot.

10 comentaris:

  1. Blanc de paper, blanc de lluna, blanc de pàgina, blanc de neu...
    Cal posar colors al tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Els colors ja hi són, continguts en una metàfora.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Jordi,
      Avui també he penjat una obra a D'allò bell que segur que t'agrada!

      Elimina
  3. M'inspires, sempre, xiqueta...

    Com un bes callat
    com un somni de nit
    com el desig que l'ocupa.
    Com la claror del foc en la foscor.
    No em cal res més
    i em cal sempre tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del bes callat m'encanta, Carme!
      Estic esperant d'inspirar-me jo per participar al teu blog!

      Elimina
  4. I un llençol de fil
    per cobrir l'amor.
    *
    Una abraçada, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les metàfores són el millor llençol de fil per cobrir l'amor, Olga.

      Elimina
  5. Bon poema, Helena. Es pot tenir tot (o tot el que ens cal) tenint aparentment ben poca cosa. Però les metàfores són obertes, tendeixen a l'infinit, i així al capdavall ho abasten tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soc molt austera en tot, menys en la roba, l'excepció que confirma la regla!

      Elimina