En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 19 de setembre de 2018

L'instant de felicitat

Ets com un viatge,
que només es gaudeix
abans, després de fer-lo.
Ets com un àpat de celebració,
tant de temps preparant-lo,
i en pocs minuts consumit.
Ets com unes oposicions,
cal anar-te darrere i darrere.
Però val la pena tot això,
tant com que aquest poema
s'acabi aquí.

13 comentaris:

  1. Ets com el moment de desembolicar el regal.

    ResponElimina
  2. Ets com el primer glop de l'aigua de la font.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allò que continua, per a mi, és la interiorització de com és l'instant que proposes. Continua la recerca... sempre gràcies, Helena.

      Elimina
  3. Sempre m'ho recorden, uns amics meus de Burjassot: "De la festa, la vespra". I certament, igual com et passa a tu, els meus instants de felicitat potser no corresponen als punts convencionals on els pertocaria ser...

    ResponElimina
  4. Molt bon poema, Helena.
    Hi ha qui busca la felicitat, quan és la felicitat qui ens troba.

    ResponElimina
  5. Glòria,
    Jo no cerco, trobo, deia Picasso.

    ResponElimina
  6. Hi ha moltes coses que valen la pena: poques coses bones s'aconsegueixen sense esforç. I potser el poema no acaba aquí: només que continua, sense paraules, a l'interior (de la poeta i del lector). Gràcies.

    ResponElimina