En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 29 de setembre de 2018

Efectes secundaris

El món sempre ha estat igual.
El meu món, sobretot.

Primer em diuen que m'estimen,
després que m'aprecien
o em tenen afecte,
i a continuació em menyspreen.

Però el rebuig que això em genera
primer em farà mediocre,
després em donarà talent,
i al final seré genial.

12 comentaris:

  1. I doncs, Helena, endavant amb el teu progrés cap a la genialitat.
    El menyspreu no té tant a veure amb tu, sinó amb el que menysprea, però si en fas un bon us per a millorar el talent, vas per molt bon camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És l'"anger" en anglès, la ràbia, que és molt rendible artísticament.

      Elimina
  2. Qui menysprea després és que abans no estimava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      He llegit alguna vegada que les persones que habitualment menteixen, també menteixen sobre l'amor. Jo soc molt escèptica, només trobo l'amor veritable en els llibres i les cançons.

      Elimina
  3. El que no s'ha de menysprear , es un mateix, els demès que diguin el que vulguin... endavant amb la teva genialitat !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Moltes gràcies! Sort que actualment tinc la meva autoestima de poeta prou alta!

      Elimina
  4. Sol ser així, Helena, perquè els contratemps enforteixen el nostre esperit.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      "A la fuerza los ahorcan", deia el meu avi!
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Molt bé, Helena! Això sí que és aprofitar les oportunitats de les crisis. Endavant amb el creixement!

    ResponElimina
  6. Com deia En Riba: fer-se "ric del que ha donat". Les atzagaiades, si no ens maten, ens enforteixen. Tu, no facis cas de qui no s'ho mereix, i endavant cap a la genialitat!

    ResponElimina