En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 d’agost de 2018

El terme mig

Recordo a vegades, encara ara,
la reprimenda que em va fer la meva mare
quan anava a travessar el carrer
mirant per on no venien els cotxes.
En aquesta vida cal saber
per on vindran les hòsties,
per la dreta o l'esquerra,
per ser molt dura o bé molt indulgent,
per ser massa intransigent
o bé massa complaent.

15 comentaris:

  1. A vegades venen per tots dos costats i també va bé de saber-ho. Sempre és complicat saber què cal fer quan reps hòsties de totes bandes, però el que segur que no pots fer és confiar-se massa. Em sembla que me'n vaig de tema...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      No te'n vas de tema!
      M'he descuidat una cosa: per regar massa l'arbre o massa poc. A vegades cultivar les amistats és no cultivar-les, per excés de regar-les...

      Elimina
  2. Un bon i enèrgic programa per viure, però tu ja ets prou llesta i eixerida, i saps plantar cara a les adversitats.

    ResponElimina
  3. Hola guapa gracies pel teu pas per el blog sempre es d,agrair que et visitin oi??

    Petons

    ResponElimina
  4. No soc partidari de les hòsties ni dels calbots.
    Però als infants cal prevenir-los molt i molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Com el guardià entre el sègol, evitant que els infants caiguin pel precipici de l'edat adulta.

      Elimina
  5. Gran poeta. Me ha gustado que encabeces tu blog con un pensamiento de Wittgenstein, filósofo al que admiro: "„Pero ¿acaso no sentimos que quien no ve allí un problema está ciego ante algo importante; a decir verdad ante lo más importante? ¿No me gustaría acaso decir que ese tal vive precisamente ciego, como un topo, y que si pudiera ver, vería el problema?"

    Enhorabuena por tus poemas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pitt,
      Mai ningú encara m'havia dit que soc una gran poeta. Jo només faig, i quan he acabat torno a començar. Moltes gràcies.
      La cita del filòsof de dalt va moltíssim amb mi, per això la poso.

      Elimina
  6. Helena, ara m'has frapat amb això de regar massa una amistat (o una parella, entenc), jo puc arribar a ser pesadeta i arribar a ofegar, ben vist.
    En general, el just mitjà és una bona idea, però bé, tampoc cal exagerar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      El terme mig no és al mig. S'aconsegueix anant d'un extrem a l'altre, encara que costi d'entendre.
      Això de no regar massa l'arbre ho sé del Corbella. Jo tendeixo a regar-lo massa, però això em fa sentit noble, després de tot.

      Elimina
  7. D'acrod amb la Carme: com que mai no podem estar segurs de per on ens vindran les garrotades, val més estar alerta i mirar a tot arreu. Jo no soc de regar massa, i de vegades temo que m'he passat de poc regar. Però entenc que si regues gaire una planta la pots acabar negant. I molt d'acord que el terme mig no té per què ser al mig! Com sempre, els teus versos em fan pensar: gràcies.

    ResponElimina