En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 8 d’agost de 2018

De cap a peus

L'arc de Sant Martí a tocar dels dits dins Relats en català

Descalça, fregues
la mullena. Feliç,
entres al cel.

4 comentaris:

  1. L'horitzó és sempre inabastable, l'estel és inaccessible. Però la il·lusió i les ganes d'arribar-hi ens donen vida. Altrament, quina esperança tindríem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      hi ha vegades, hi ha instants que ho pots aconseguir. Després ho tornes a perdre, però ningú et prendrà aquell instant.

      Elimina
  2. Descalça i feliç, quina combinació més maca!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...