En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 22 de març del 2013

Signes

El teu badall
és un senyal de son,
com el poema
s'escau molt a l'amor,
el que sents, el que reps.

29 comentaris:

  1. Bon dia Helena!
    Una vegada més el nom del bloc, per a mi, hauria de ser "En cada vers que no has entès".

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has deixat parada, Jpmerch! Potser la complicació ve d'encabir la idea en el metre. A veure què hi diuen els altres!

      Elimina
    2. Jo sóc de ciències, Helena, no se'n pot esperar més. Veus, la Sílvia sí que els entén.

      Elimina
    3. Jpmerch,
      doncs ets de ciències però no ho sembles! Escrius molt bé, i ets molt tenaç. Vaig veure que havies fet un poema pel joc del Tibau que no sé trobar. Així es comença, jo vaig fer el primer poema per a un joc del Francesc Mompó.

      Els poemes, fins i tot jo a vegades els trobo abstrusos i no hi entro. Has d'estar en vena.

      Elimina
  2. A mi l'àvia sempre me deia: ui, un badall, senyal de son, gana o avorriment. Els signes poden ser múltiples, com en l'amor i la poesia. De vegades llegint un poema rebem uns signes perquè sentim d'una manera determinada en aquell moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      són senyal de son, gana o avorriment, a banda de quan te'ls encomanen, els badalls! Per a mi el que omple un poema sol ser el sentiment, d'amor moltes vegades.

      Elimina
    2. Quan llegeixo els teus poemes sempre acostumo a rebre un sentiment d'amor, sobretot a la poesia. Però no tots els poemes em desperten el mateix, n'hi ha molts que em fan badallar.

      Elimina
    3. Jo també badallo amb els poemes, sobretot els massa llargs! La poesia dins la poesia, m'agrada molt. Tenia un professor que deia que mentre fas un poema d'amor podries estar fent-lo!

      Elimina
  3. Badalls, son, amor... em recorda el Banquet de Plató en què els comensals es van quedant adormits menys Sòcrates...

    En quin calze he de beure
    que de terra i de firmament sigui fet
    per arribar a sentir i creure
    fins l'última paraula del Banquet?

    I tu, Helena? Quin significat tenen per a tu els badalls?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rellegint, volia dir: '... en què els comensals es van quedant adormits, tots menys Sòcrates...'

      Elimina
    2. El banquet me'l vaig estar llegint aquest estiu, no me'l vaig acabar, no vaig ser com Sòcrates!

      Per a mi els badalls, en una metonímia, és el que faig quan bado d'admiració. Com amb aquests versos!

      Elimina
    3. Oh, Helena, quedo bocabadat, embadalit, embadallat!

      Elimina
  4. Veia una contradicció entre el badall i l'amor, però amb la teva explicació del badar la boca d'admiració, ja ho entenc millor.

    L'amor dins la poesia, sempre m'agrada trobar-li, l'amor a la poesia, també!

    I a mi també hi ha molts poemes que m'avorreixen... és ben curiós, i en canvi n'hi ha d'altres que em desvetllen la ment i els sentits...

    Gràcies per trobar-me Helena... m'ha agradat la teva aportació poètica, també allà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc no havia entès el badall en aquest sentit, m'agrada!

      Elimina
    2. Si non e vero... jo tampoc havia pensat en això d'entrada, però oi que s'hi avé?

      Elimina
    3. El badall és senyal de son, de la mateixa manera que el poema és senyal d'amor, generalment. S'entén ara?

      Elimina
    4. Ho he entès a la primera avui! Però m'ha agradat aquest sentit de badallar, li dóna un toc extra.

      Elimina
    5. Sí que s'entén, sí, és una comparació que està bé.

      Per cert que parlant dels pronoms febles ahir, aquí sobre he deixat anar una errada que déu n'hi do... amb disculpes, rectifico.

      Trobar l'amor dins la poesia= trobar-l'hi. :)

      Elimina
    6. Costa de caure-hi, en aquest pronom feble, Carme!

      Elimina
    7. No conec molt la normativa lingüística —com he dit a dalt no sóc de lletres— però vull donar-vos la meua opinió sobre l'ús dels pronoms adverbials. La correcció que fa la Carme de la seua errada: "L'amor dins la poesia, sempre m'agrada trobar-l'hi...", tot i ser correcta, a mi em sembla redundant, perquè el pronom està molt a prop del referent, en la mateixa frase. Si el llevem: "L'amor dins la poesia, sempre m'agrada trobar-lo..." no hi ha confusió d'on ens agrada trobar l'amor. Crec que ens estem tornant molt escrupolosos en l'ús de l'EN i sobretot de l'HI. Això és la meua opinió.

      Què n'opineu vosaltres?

      Elimina
    8. Jpmerch,
      Jo ho veig bé el que dius. Però no hi entenc gaire, algun entès ens ho hauria de confirmar. També aquest "Jo ho veig bé el que dius" podria ser "Jo veig bé el que dius".

      Elimina
  5. Ai Elena del meu cor sempre arribo a mises dites ets tan "productiva " que penso que no hauries de pensar tan ... o publica-ho tot en paper aixi quedarà fixat tot aquets art i aquesta inteligència que tant admiro . Redeu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      et molesta que sigui tan productiva? No veig pas que arribis a misses dites. N'hi ha que "produeixen" més que jo.

      Elimina
    2. Helena, veig que ha aparegut un segon Anònim.
      Jo em retiro, continuaré com el teu admirador secret des de les bambalines...
      Me'n vaig amb les meves nou muses.

      Elimina
    3. No!!! si jo no en soc cap d'anonim , Anonim, soc un que ha perdut la contrasenya del blog i no hi ha manera de posar peu a casa seva.....Soc Lo Miquel Àngel no vull pas prendret el territori Anónim he???

      Elimina
    4. A tots els anònims o no: no penso deixar, ara com ara, de ser tan productiva. A qui no li agradi, que s'aguanti.

      Elimina
  6. La comparança d'un poema amb un badall, mai se'm hauria pasat pel cap. El paral·lelisme trobat és molt curiós. Sembla art d'un sil·logisme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma,
      potser sí que és molt rebuscat, però crec que funciona.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...