En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 4 de març de 2013

Col·laboració

Aquí teniu la meva primera entrada a la revista Nervi, on tindré el plaer de publicar de tant en tant:

Prestatgeries


23 comentaris:

  1. Enhorabona, Helena! Una brillant estrena, fan molt goig les teves prestatgeries. M'enduc en préstec aquests versos, eh?

    ResponElimina
  2. Que bé que li queda a aquesta revista la teua col·loboració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      gràcies, espero tenir el nervi suficient!

      Elimina
  3. Felicitats per l'estrena! M'encanten els prestatges plens de llibres.... per mirar i remirar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba,
      els prestatges plens de llibres em fa feliç de contemplar-los.

      Elimina
    2. Per a mi els meus llibres i la meua biblioteca és part de la meua vida, si la perguera quelcom en mi moriria.

      Vicent

      Elimina
    3. Per a mi també són molt importants els llibres, Vicent.

      Elimina
  4. Ets un nervi, Helena!
    Ens aniràs avisant, eh?

    ResponElimina
  5. La veritat és que et sabia bella, però ho ets també per fora i és que hauries de llegir el comentari que li he posat a la Sílvia al seu darrer conte, que no et copie i pegue per fidelitat, era en un primer moment només per a ella, però ara ho és també per tu.

    Una forta abraçada i dir-te com a colofó que ets molt bona, en tot, fixa't que no sabia això dels teus estudis, no ets un espill, tens ànima i no presumeixes d'ella, i així has de seguir, això sí amb un punt de vanitat, com deia mon pare que era químic i deia que era còmic, però només amb un punt, el necessari per a viure.
    He aprés que m'estic escrivint no només amb una gran dona en la vessant espiritual, sinó també en la vessant material.

    Un fort petó des de Russafa, la meua, si vols pàtria.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, això de "químic"/"còmic" és molt bo! Gràcies pels elogis!

      Elimina
  6. "Acertar" i "equivocar-se" si li pegues la volta "Acer-car-se" i "equi(dis)tar" una metonimia amb l'€ l'epsilon o l'errada o l'eternitat o Europa o Espanya, la nova revolució de la consciència ja ha començat a la vella Europa.

    Una abraçada frater-na i universal mantenint les arrels, eixe serà el meu repte i pel que moriré, tot i que simbòlicament, la comunciació entre els pobles d'Espanya, d'Europa i del món.

    Una nova abraçada, potser, tot i que ens ve un moment de crisi profunda no hi haurà guerra però sí un futur molt agradable, ja em llegeixes...

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo sóc independentista, no crec en cap abraçada fraternal entre els pobles d'Espanya.

      Elimina
    2. Però jo no parle de superestructures, parle de l'abraçada entre els homes, el fet d'un país o una regió o el món no m'interessa a mi personalment sinó el poder ser jo, poder expressar-me quan vulga en la llengua de mon pare i la llibertat, no sé si m'entens, imaginat un Principat independent i parlant castellà, en contra d'aquesta posibilitat és contra la que jo lluite, imagina't la Irlanda que assolí la independència i ara parla anglès, en fi, és molt complicat d'expressar i sobretot d'entendre, però per això et diré que la meua futura mort la dedicaré a aquesta dèria si vols, l'amor dels homes pels homes i el seu dret a la individualitat.

      Ja sé que és difícil, però ací estic jo, imaginat que a València i de cara al públic amb tota normalitat jo parle en català-valencià, a independentistes, feixistes, nacionalistes espanyols, capitalistes, etc. però ja et dic el 95% en aquesta llengua i amb tota naturalitat, i tu diràs i molts diran a València no es pot parlar i menys de cara al public en català-valencià, doncs és posible, ja sé que es difícil d'entendre i no és la meua intenció veure-ho entès abans de la meua mort física, i no espere tampoc el reconeixement, no espere res, simplement ser jo mateix, respectant tots els homes, però amb la posibilitat del respecte de persona a persona, de saber que podem evitar la III Guerra Mundial i la fi de la Història i la Humanitat, mira, no sé si et vaig dir que mon pare va lluitar en l'exèrcit republicà en la III Brigada Mixta, i em va imbuir els horrors de la guerra, jo malgrat la meua edat sóc un xiquet de la guerra, i tota la meua vida, sense perdre la meua artificialitat, la masculinitat i el meu ser o ànima he defensat virilment la pau, i ara estic veient resultats, creu-me sense esperar res a canvi sinó per la pau dels homes, pel món, la meua mort serà per la pau del món, en ofrena a tots els homes i sobretot als del domini lingüístic de mon pare el català-valencià.

      No sé si m'has agafat, jo sé que cadascun ha de fer la seua via, i no t'impose res, eixa és la revolució simbòlica que ha començat a la vella Europa, la plasmació en la matèria encara no la tinc, la deixaré a un altre soldat, potser diví o humà però també soldat de la intenció, com jo.

      Vinga et deixe ja, m'he estès tant perquè és molt complicat i està tota la Història de la filosofia imbricada en l'afer, però ja et dic et deixe per hui amb tota la intenció del món, bona.

      Una abraçada

      Vicent

      Elimina
    3. Vicent,
      em tombes! A mi tampoc m'agrada la Irlanda independent i que parla en anglès. Aquí, els catalans tenim tant de complex d'inferioritat que continuarem parlant en castellà.

      Per cert, tu que llegeixes tant, em pots recomanar anticànons en castellà per la feina?

      Elimina
    4. Mira, et recomanaré alguns llibres, que els tindràs en castellà o en català-valencià i que són els que jo més m'estime, primerament dels de la terra "La pell de brau" en segon lloc "El malestar a la cultura" de Freud, és un llibre molt senzill de llegir i que val per tots els diaris del món, en tercer lloc, i només si vols la "Bíblia" i el seu anticànon "Així parlà Zaratusra" de Nietzsche, i en quart lloc i molt important a banda dels llibres que ja t'he dit en temps abans L'Odissea. Jo crec que en llegir aquests tindràs de ben segur un lloc en la cultura catalana i perquè no, universal, però ves amb compte amb el 22, el salm 22 de la Bíblia, la fama. ;-)

      Una abraçada valenciana a una persona que em sorprén a cada pas, i disculpa que no t'haja contestat abans i és perquè se m'havia anat la llum de casa per un curtcircuït.

      Vicent

      Elimina
  7. Enhorabona per la col·laboració!!!

    M'agrada com explique s com escrius. Jo tinc dues maneres d'escriure molt diferents, depenent del moment.

    A vegades escric impulsivament allò que necessito escriure i no racionalitzo gens. I a vegades tinc una imatge que he dibuixat i penso de manera molt racional què podria dir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      jo també tinc maneres de fer diferents, a vegades faig una pel·lícula d'un guió, d'altres extrec el resum d'una pel·lícula. A vegades és tot racional, d'altres més intuïtiu.

      Elimina
    2. Eiiii, el vaig escoltar en primícia!
      Prestatgeries que parlen de poemes que parlen de prestatgeries que parlen de... ordenar paraules amb bellesa i saviesa, endavant amb Nervi!

      Elimina
    3. Gràcies, Gemma. Ordenar no és el meu fort, però a la feina ho he de fer. Ordenar poemes encara m'agrada més.

      Elimina
  8. Enhorabona per la col·laboració a Nervi.

    ResponElimina
  9. Benvinguda a Nervi! Els que sabem de la capacitat analítica i de la teva creativitat sabem que el teu ordre i aventura ens seran bona companyia.
    Ens veiem allà també...

    ResponElimina