En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 20 de març de 2013

Escletxes

Jo m'he esquitllat a la festa.
El progrés m'ho ha permès.
Per què hauria de renegar-ne?

22 comentaris:

  1. Tens raó... per què renegar? Hem de gaudir d'allò que el progrés ens ofereix però sent conscients i conseqüents!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El progrés no sol ser bell, però és tan necessari, Alba!

      Elimina
  2. Helena, jo tinc una prunera all jardí de casa.
    És una prunera genuïna, primigènia, l'autèntica 'Prunus domestica' tal com la va descriure Linneo. Vaig anar expresament al bosc a buscar-ne un plançó per plantar-lo al jardí de casa.
    I quan la miro, em fa pensar sobre la conveniència de conservar ancoratges en el passat al moment d'albirar allò que ens reserva el futur, amb tots els seus canvis i progrés...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les arrels i l'escorça, Anònim, que crec que és el títol d'un poemari.

      Elimina
    2. Helena, la reflexió de la prunera és meva. El poemari de les arrels i l'escorça segur que no, perquè, encara que sóc poeta, -sí, un poeta sempre pletòric d’energia transfiguradora- no sóc un poeta dels que transcendeixen: no em sento capaç de publicar cap poemari doncs el poema sóc jo mateix.
      Els meus versos estan escampats arreu i van reflectint les meves petjades per la vida. Incapaç de compondre un llibre, aquests versos meus són com un polsim que m'impregna, a mi, i que envolta a totes les persones que estimo.

      Elimina
    3. Ets molt més poeta que jo, que tot just començo, Anònim.

      Elimina
    4. Seràs molt bona poetessa, Helena: se't nota la fusta que tens, sentiment i tècnica.

      Elimina
    5. Anònim,
      el que em sol costar és de fer poemes més llargs, tipus sonet. El meu llamp no retruny gaire estona.

      Elimina
    6. Helena, la veritable vocació de poeta, o de poetessa, implica una manera de viure... El que tu em dius dels poemes llargs i dels sonets no t'ha de preocupar, perquè el teu impuls poètic arribarà a superar aquestes incidències que no deixen de ser secundàries.
      Quan tinguis ocasió, llegeix les cartes a un jove poeta, Briefe an einen jungen Dichter, de Rainer Maria Rilke.
      Et puc imaginar com una Hipàtia, jove, hermosa i sàvia?

      Elimina
    7. Anònim,
      el llibre de Rilke fa temps que el vaig llegir. Recordo que deia que per a ser poeta no has de poder viure sense ser-ho. Això ja em passa!

      A la fotografia en tenia trentaquatre, ara en tinc set més, però diuen que semblo una nena. Hipàtia no era matemàtica? Jo no recordo ni la taula de multiplicar, l'únic que conto són versos!

      Elimina
    8. A més de la Hipàtia matemàtica i astrònoma, em refereixo també a la Hipàtia filòsofa i crítica...
      Veritablement, a la fotografia sembles una nena, Helena.

      Elimina
  3. "M'exalta el nou i m'enamora el vell", jo mai renego del progrés tampoc! No entenc què vol dir "esquitllar-se a la festa", em pots donar una pista?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      és la traducció al català de "colar-se en la fiesta". Sense medicines, jo no seria aquí treballant i portant quatre blocs. La idea l'he tret del protagonista de Before sunrise, que deia que com que no era un fill desitjat, podia considerar-se feliç d'haver-se "colat".

      Sento que no s'entengui!

      Elimina
    2. I ara! Sóc jo que estic espessa, Helena. Gràcies per l'aclariment, ara puc dir que m'agrada molt i que també m'hi identifico.

      Elimina
    3. Pos Jo subscric el poema Elena ,perque sense medicines tampoc ni m'aguantaria dret i menys podria ni pensar...Visca el progres i la festa Ara que ja els val,també als laboratoris !!.

      Elimina
    4. Miquel Àngel,
      el que fan els laboratoris no té preu, que cobrin el que faci falta.

      Elimina
    5. Ara pensava que hauria de preguntar als de Grifols la trecera Multinacional del mon en hemoderivats , que se n'ha fet del Xepol un medicament que havia de solucionar el Sindrome Postpolio i que ara sembla que s'ha perdut pel camí...Tanmateix es veritat que jo ja fora mort si no fos pels laboratoris...

      Elimina
  4. La festa de cada dia que és el vers, i tu, present li dónes ànima.

    ResponElimina
  5. No cal renegar de res, i menys de cap regal del progrés. La festa ha de ser com més compartida millor. Hi ha d'haver lloc per a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, hi ha d'haver lloc per a tots, cadascú segons les seves dots.

      Elimina