En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 2 de març del 2013

La poesia
és el que et fa quedar
sense paraules.

15 comentaris:

  1. Efectivament, amb la poesia perds la por a tu mateix i parles amb el món, des del faristol més alt, amb tu, amb Déu.

    Una abraçada, i dir-te que els poetes, els folls o els bufons tenim la clau, de la futura revolució, nosaltres i els justos, que ho som també despertarem la Humanitat, des de les lletres de les nostres cançons i poemes.

    Una forta abraçada i cura amb la supèrbia, és l'únic que hem d'evitar.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent, de supèrbia cap. Tot i que t'ho has de creure una mica.

      Elimina
  2. I et fa trobar sempre l'equilibri sentit el caliu de la mare terra i el pare cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco això que dius, Joana, ets un doll de poesia, que diu el Jordi!

      Elimina
  3. N'aniré a cercar més,
    al fons de la mina, si cal.

    ResponElimina
  4. Sense paraules
    el pensament estira
    el cor encén.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense paraules,
      entre el fet amb el cor
      i l'intel·lecte.

      Elimina
  5. Senyora Bonals, cal dir que, en aquest món, hi ha moltes coses que et fan quedar sense paraules. Només cal mirar un Telediario. El matís és que la poesia et fa quedar sense paraules, però de bon rotllo, per dir-ho d'alguna manera. Moltes felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Strike, molt bona la comparació amb els Telediarios, gens odiosa!

      Elimina
  6. A mi em passa quan us llegeixo i és allò que et deia que al primer moment només em surt una paraula crossa que expressa aquesta sensació: "m'agrada".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco que et quedis sense paraules, Sílvia! Un poema té aquest efecte, i alhora és ell que es queda sense paraules, les mínimes imprescindibles.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...