En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 18 de març del 2013

Jota d'una obstinada

Tinc facilitat pel dibuix,
i la vocació d'escriure.
No volem pas seguir el corrent,
ni fer cas del reclam, en viure.

12 comentaris:

  1. Jo, Helena, de facilitat, només en tinc per a exercir d'anònim, i de subaltern...
    I, pel que fa al viure,
    "badem per una espurna
    que en un segon s'encen i s'apaga;
    i el camí és tant llarg,
    i manca tant per arribar l'alba!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      són molt bons aquests versos. Són teus?

      Elimina
    2. Sí, aquests versos són meus, Helena, però exerceixo d'anònim... Més ben dit, només els coneixen les meves nou muses: la Primigènia, la Decidida, la Romàntica, la Majestuosa, la Distanciada, la Lluitadora, la Implacable, l'Esotèrica i la Delicada.
      Ah, manca la segona part del poema:
      "Parem per veure el vol de l'au,
      vol guiat per la veu del destí,
      i al cor portem la il·lusió de veure
      la mar i sa fi!"

      Elimina
    3. Veig que les muses t'inspiren, anònim.

      Elimina
    4. Són meravelloses. El conjunt de totes elles conforma la perfecció!

      Elimina
    5. Helena, estic intrigat amb la 'jota' del títol: nom de la lletra J o ball popular?

      Elimina
    6. Cançó popular, anònim, m'han dit que és de quatre versos de vuit síl·labes, i la segona i la quarta rimen.

      Elimina
    7. Ah, sí, Helena!, quatre versos...
      "La Virgen del Pilar dice
      que no quiere ser francesa,
      que quiere ser capitana
      de la tropa aragonesa."

      Elimina
  2. La paraula, no t'oblidis de la paraula.

    ResponElimina
  3. Jotes les de les Garrigues, un dia t'en cantaré unes quantes perqué t'alegrin la vida !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden molt les jotes!
      "Le pregunté a mi baturro/ de qué enfermedad moria/y me contestó diciendo/ de tanto que me quería".

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...