En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 16 de març del 2013

Ara ets rica

Al cim del dia
el bosc enyora el gust
de la rosada.

Jordi Dorca

De la rosada 
fins al final del dia,
la plenitud.
Ja que vens del silenci
i sorda et tornaràs.

24 comentaris:

  1. "sorda" i "muda" et tornaràs, Helena, com l'Helena la que fou segrestada per Paris.

    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      no recordo, a la Ilíada, que Helena es tornés sorda i muda!

      Elimina
  2. Oh, Helena, quin viatge a Ítaca més preclar, el teu!
    Ben diferents han estat el meus versos que avui he escrit jo:
    Camino i avanço
    amb el cor palpitant;
    a les palpentes sempre,
    bategant, bategant…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són dues maneres de veure-ho, la teva i la meva, anònim, i les dues són veritat.

      Elimina
    2. Rius paral·lels...
      Penso en Màrius Torres.

      Elimina
    3. Molt ben trobat, Anònim. Sense ser la idea primera del poema de Màrius Torres.

      Elimina
    4. Més que molt ben trobat, Helena, ha estat molt ben decidit.
      Sóc de Lleida.

      Elimina
  3. Es igual ... els sentits de vegades no calen per crear ,només amb el seu record n'hi ha prou , de fet evoquem els sentits, pots estar sorda i recitar de memòria Ferrater... "tant vehement va dir-se un calamar...."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel Àngel, dic "sorda" en el sentit de Raimon, del que no fa soroll, del que és silenci. Per cert, no puc amb Ferrater, jo sóc més romàntica que aquest poeta, no hi entro sobretot per això.

      Elimina
    2. Així l'he petat amb tot he? Ho sento de vegades la desatenció em fa desviar el tret .Me perdones ?

      Elimina
    3. Disculpa tu, Miquel Àngel, sóc massa aspra a voltes!

      Elimina
  4. Jo m'he quedat muda amb aquest poema, Helena. Només puc dir que m'agrada molt i que amb el del Jordi cacen a la perfecció. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Molt ben trobat el poema, un bon maridatge, que dirien els entesos en vins.
    Si vas a caçar amb el Jordi, com diu Sílvia, compte amb els mals tiradors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui m'ho ha dit ma germana, no em sonava "cacen", però no ho associava amb "casen". No passa res!

      Elimina
    2. Bona observació, Olga!
      Caçar espàrrecs!

      Elimina
    3. Jo crec que la Sílvia faria per capellana, com aquell personatge de la Isabel Clara Simó, us en recordeu?

      Elimina
    4. Aquell personatge era Verdaguer.
      Avui estàs molt de la broma, Jordi!!!

      Elimina
  6. Quina ironia més sàvia, Olga! Un dia recordo que vas parlar de com un boletaire havia mort per un mal tir...

    ResponElimina
  7. Venir del silenci crec que està molt bé, però quedar-se sorda ja no m'agrada tant.... Que bonics els dos poemes junts!

    ResponElimina
  8. És veritat, Alba! A mi tampoc m'agrada. Gràcies per l'elogi, el Jordi també estarà content.

    ResponElimina
  9. Respostes
    1. A banda d'inspirar-me, és molt bo el teu haiku, Jordi, com tot el que penges o m'envies.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...