En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 14 de juliol del 2012

Escletxes

De nit, quan no pots veure
el món que t'envolta,
sempre et queden els quadres
penjats a la paret,
un reflex del teu interior
que alhora ho és de l'exterior,
com la pupil·la dels ulls.

10 comentaris:

  1. Efectívament, eixa sensació l'he tinguda moltes vegades jo també, una fe en un eix, una persona o Déu que sap més que nosaltres, que guarda els secrets del que existeix, i el tenim als quadres, diguem-li persones, savis, o el nostre propi inconscient, que estarà eternament guardant tot el que tu, jo i tots hem viscut, vivim i viurem.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'art, l'inconscient fa romandre el que hem viscut una mica, per sort.

      Elimina
  2. Tot restarà eternament, si li peguem mà a la física, la matèria no es crea ni es destrueix només es transforma.

    ResponElimina
  3. Ja ho sé, és només la meua resposta, la teua l'has de trobar tu, recorda que la psicoanàlisi ha arribat a la conclusió de que la realitat és una contradicció paradoxal on segons Austin les paraules creen la realitat, segons Lacan el verb es carn, i segons la física quântica l'observador crea la cosa.

    Però és només la meua resposta, cadascun ha de trobar la seua, afortunadament i malauradament si vols.

    Una forta abraçada de

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. "l'observador crea la cosa": m'agrada molt!

      Vicent, Sílvia i Joana, he estat de vacances quatre dies a Almagro, però ja hi torno a ser!

      Elimina
  4. Trobar escletxes en la nit, en aquest cas en un quadre, és una forma artística de recreació de la realitat. Com la pupil·la dels ulls, és una comparació brillant. Jo de nit i sense les lents no veig res, per això tanco els ulls i l'única escletxa que em queda és la dels somnis. Bon dilluns, Helena!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo per sort encara no porto ulleres. Això de tancar els ulls i somniar és bo.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...