En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 4 de juliol de 2012

Joc

No hi ha premonició que valgui
per al teu tresor de color maragda.
El passat compta tant com el futur,
si no ha entrat aigua al càntir
no en podrà sortir.
S'esquinça el text que ja no serveix.
Escriu de nou, projecta't.

[resultat del joc de combinar les paraules maragda, premonició, càntir i esquinçar]

6 comentaris:

  1. Quin bon resultat, si no em dius que és un joc no ho hauria endevinat. Les paraules hi són col·locades de manera natural, totalment integrades dins el conjunt. M'agrada moltíssim la idea que transmets sobre la importància del passat per a progressar: per escriure de nou i avançar, cal esquinçar el pòsit de textos anteriors. Aprenentatge, creixement i projecció.

    ResponElimina
  2. Veig que ho has copsat molt bé, Sílvia. El passat compta i alhora se n'ha de prescindir.

    ResponElimina
  3. Jo opine nogenysmenys que el passat i el futur són dues coses que de normal hauríem de confondre-les amb el present, que és el veritable leit motiv que fa les nostres vides, Nietzsche pensava que passat, present i futur eren la mateixa cosa i jo crec que no som història, tot i que la història en certa manera ens dóna un xicotet pes, ni som una cosa fixa que ens diga que som, hem estat i serem sinó que el present de ser qualsevol cosa en cada moment és el que ens marca.

    De totes les maneres m'ha agradat el repte, i com deia un amic meu "d'aquesta vida trauràs el que fiques". En certa manera és el miracle que ens fa veure el passat i el futur com quelcom existent.

    Una forta abraçada de:

    Vicent

    ResponElimina
  4. Sempre reescrivim, més que escrivim. Sempre repintem, més que pintem. Sempre repensem, més que pensem. Tot ha estat ja contat, i tot és nou alhora. Els temps avancen, les contingències es recombinen, i cal crear de bell nou el que ja ha estat creat. Som Sísif, de fet, fent rodolar un cop i altre la pedra, però el mateix rodolar va fent variar la muntanya. També ella és una mica nova a cada pujada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que l'he reescrit, aquest poema, no m'ha sortit a la primera. És una cosa semblant a la mètrica, la imposició de les paraules ajuda molt.

      Elimina