En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 24 de juliol de 2012

Contrast confús

Text desfilat,
submergir-se i surar.
Les dues cares
de la realitat
es mouen al compàs.

16 comentaris:

  1. Quan un ix de l'aigua, o s'obri a la realitat o quan creu que ja no ho sap tot solen eixir-nos textos desfilats, desllabassats, és quan ens cal una miqueta de descans i saber que hem de viure, tastar materialment la vida, eixir amb els amics, deixar-se estimar per aquella persona a la que pensem babaua o ximple, i viure, per a després tornar a recuperar la tranquilitat de tenir-lo tot ben lligat novament.
    Tu te'n recordes de les curves de Gauss, doncs la realitat fa la mateixa curva o revolt el que passa és que molta gent ni se n'adona i per no adonar-se quan s'obri la seua realitat té una bronca o una depresió o perd un amic, etc. Cal saber-ho per a posar remei i no eixir-se'n de mare. Tot i que de vegades les dues cares van al compàs també com tu dius i és una sensació refrescant, però fins i tot en el mig cal estar el necessari, i no pensar en tot açò sinó viure.

    Una abraçada russafenca

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. La curva de Gauss, la de les estadístiques, vol dir simplement que tot baixa i puja, com el dent de serra del temps? Jo sóc de vacances, dilluns hi torno, se m'acaba el submergir-me!

      Em sembla que és una mica massa confús, el poema, em referia més que res a les dues cares de la filologia, la llengua i la literatura, totes dues molt importants i complementades.

      Elimina
    2. Però tot es pot estrapolar, els contraris, logos i éthos, amor i sexe, individual i col·lectiu, home i dona o allò masculí i allò femení, etc. i com no, llengua i literatura, la veritat o millor, quan aprens a escoltar ja no escoltes la palla, escoltes el que jau sota.
      Per això de vegades una persona diu _El València és el millor equip del món, i està dient, m'hi he identificat en contra del Madrid, odie el Madrid i tot el que no siga jo, estic en ple narcissime.
      I li contestes per exemple, home tots els equips són bons i tenen els seus punts a favor i en contra.
      Aleshores es cabreja i et dóna una bronca.
      És un exemple, saber escoltar no és saber oir.

      Tot i que jo comprenc que ens agrada que de tant en tant també ens fiquem en la palla i ens fiquem de ple en els nostres sentiments i que senten els altres amb nosaltres.
      És, el que et dic, la base per a "escoltar" en psicoanàlisi, tu saps que l'analista no t'oisc i només es para en quelcom que per a ell és important en quant a tu i es para i diu alguna que altra frase tipus colp de timó?
      Jo no hi valdria, escoltar sense escoltar i alhora estar atent i no acabar catatònic, són d'una pasta especial.
      A alguns capellans els passa quelcom semblant, de fet són els primers psicoanalistes d'occident modern.

      Elimina
    3. Però creu-me, en aquest món ja ningú no escolta, no sent amb tu el que tu sents i només la psicoanàlisi fa l'esforç que no és esforç per escoltar, i dic que no és esforç perquè per a ser-ho no cal només la carrera, que no s'estudia, no té res a veure la psicologia amb la psicoanàlisi, la formació l'analista la trau del seu anàlisi, un psicòleg no pot ser analista, i a més després d'haver-se analitzat cal passar el "Passe" que és com un gran examen, però abans en l'anàlisi ha d'haver nascut en tu, que ja el tenies clar, el desig de ser-ho, com veus deu ser tota una carrera d'obstacles, però ells no ho veuen així, sinó com quelcom al que han arribat amb tota la naturalitat del món.

      Bé ja no et done més la barrila en aquest poema, et deixe ja fins demà, una abraçada des de Russafa.

      Vicent

      Elimina
    4. No és que hagen sigut psicoanalistes els capellans sinó que han fet la tasca simbòlica d'això.
      Però la diferència fonamental entre una religió i la psicoanàlisi és que a una religió es Re-liga, de religare en llatí, es donen normes de conducta i pensament, a un anàlisi cadascun ix amb les seues, les trau del seu inconscient, les seues i si no té límits no es apte per a analitzar-se, per exemple una persona absolutament freda, és a dir en el discurs de l'amo totalment, o totalment en el discurs del capitalista no es apta per a analitzar-se, no es pot analitzar, no té inconscient ni límits que no es pose amb la voluntat. Són pur gaudi, mentre que la psicoanàlisi busca el desig, tot i que sucats amb amor i gaudi també clar. Ja t'ho aniré explicant...

      Elimina
    5. Vicent,
      és ben trobat això dels capellans psicoanalistes! No crec gaire en cap dels dos, ho sento. O com a mínim no em serveixen davant d'algú amb una malaltia mental greu, per exemple. Tot el que expliques és carregat amb molta cultura, això sempre està bé. Espero que no t'enfadis amb mi. Contiuo llegint El convit.

      Elimina
    6. No, no et preocupes, em preocuparia i creu-me, molt, moltíssim si em seguires a peus juntetes, això em faria estremir, perquè jo no estaria actuant de bona fe.
      Els que parlen per a convèncer no parlen conquereixen.

      I això és el primer que s'aprén d'un mateix quan t'analitzes, els perills de la paraula, que pot guarir com ferir.

      Una abraçada i veig que estàs al teu lloc, no esperava menys de tu, com a persona culta, intel·ligent i que aprecie.

      Un petó d'amic, i ja ens retrobarem el dilluns, no? que te'n vas de vacances, et trobaré a faltar perquè ja m'alçava del llit i anava al teu bloc, però bé, he, he, he..

      Vicent

      Elimina
    7. No, no, Vicent, estic de vacances des de l'1 de juliol!
      Que no vols que pengi res fins dilluns que hi torno???

      Elimina
    8. No dona, t'havia entés malament, disculpa, jo creia que te n'anaves al camp o al xalet i no tenies ordinador.

      Doncs millor aleshores.

      Una abraçada

      Vicent

      Elimina
  2. Fer servir aquestes experiències com un llibre de consulta no com el de capçalera.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      ets molt misteriós, no et calo!

      Elimina
    2. Que prengues les experiències com ajut, no per a seguir-les amb la consciència, perquè cal viure amb el desig, deixant-se endur. Però amb una mica de compte.

      Elimina
  3. Submergir-se i surar, un compàs perfecte (encara que de vegades sigui confús i costi de desfilar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense els dos costats de la realitat, sense la llengua i la literatura, sense la poesia i la seva interpretació, poc que podria seguir el compàs.

      Elimina
  4. Com la música i el ball. molt ben trobat, Helena

    ResponElimina