En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 20 de juliol del 2026

En la pols de l'aire


VICH, Miquel Àngel Bufar

És amb les mans que fas art,
és amb el pensament, la poesia.
Amb les imatges t'amagues,
i amb el silenci mostres.
La delicadesa acompanya
les teves mans colrades,
l'inefable esdevé granític.
Les lectures van més enllà
del propòsit de l'obra, les metàfores
són com ombres que fugen.  

6 comentaris:

  1. El teu títol em transporta a una altra època blocaire. Quins records!
    Moltes gràcies per participar, Helena
    Ara mateix poso l'enllaç al meu blog.
    Les lectures, com tu dius sempre van molt més enllà.
    I les metàfores tot sovint se'ns escapen: O fugen O ens il·luminen O les dues coses a la vegada.

    M'agraden aquests versos plens de mots gairebé oposats, que creen sensacions potents al meu esperit. Imatges que amaguen, silencis que mostren.

    Fantàstic, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El títol ve del poemari del Jordi, que jo vaig il·lustrar amb una dent de lleó com la d'aquesta imatge, per al cartell de la presentació a la meva biblioteca.
      Gràcies per la inspiració! El meu poema també vol anar més enllà de la imatge.
      Per cert, no m'has comentat els darrers dos poemes!

      Elimina
  2. El vent t'ha portat la llavor de la poesia, Helena.
    I ha caigut en terra adobada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Solo digo mi canción para quien conmigo va", Xavier.

      Elimina
  3. I amb la poesia ho dius tot, el que amagues i el que vols mostrar.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  4. O vento e as sementes voaram lindamente na tuaa imaginaqção!Adorei! beijos, chica

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...