VICH, Miquel Àngel Bufar
És amb les mans que fas art,
és amb el pensament, la poesia.
Amb les imatges t'amagues,
i amb el silenci mostres.
La delicadesa acompanya
les teves mans colrades,
l'inefable esdevé granític.
Les lectures van més enllà
del propòsit de l'obra, les metàfores
són com ombres que fugen.
El teu títol em transporta a una altra època blocaire. Quins records!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar, Helena
Ara mateix poso l'enllaç al meu blog.
Les lectures, com tu dius sempre van molt més enllà.
I les metàfores tot sovint se'ns escapen: O fugen O ens il·luminen O les dues coses a la vegada.
M'agraden aquests versos plens de mots gairebé oposats, que creen sensacions potents al meu esperit. Imatges que amaguen, silencis que mostren.
Fantàstic, Helena!
Carme,
EliminaEl títol ve del poemari del Jordi, que jo vaig il·lustrar amb una dent de lleó com la d'aquesta imatge, per al cartell de la presentació a la meva biblioteca.
Gràcies per la inspiració! El meu poema també vol anar més enllà de la imatge.
Per cert, no m'has comentat els darrers dos poemes!
El vent t'ha portat la llavor de la poesia, Helena.
ResponEliminaI ha caigut en terra adobada.
"Solo digo mi canción para quien conmigo va", Xavier.
EliminaI amb la poesia ho dius tot, el que amagues i el que vols mostrar.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
O vento e as sementes voaram lindamente na tuaa imaginaqção!Adorei! beijos, chica
ResponElimina