MICOLAU, JJ Boira al parc del Falgar
De quan el cel toca de peus a terra,
o simplement sembla que dalt i baix
es confonguin, s'entremesclin,
semblin el mateix.
La boira ja és un núvol baix.
I els reflexos a l'aigua, com una metàfora,
el sentiment que arrossega amb ell.
Sense misteri no hi ha amor,sense encegament no es fa poesia.
Molt bon poema!
ResponEliminaSense encegament no hi ha poesia! L'has clavada!
És una manera de veure-ho o de dir-ho que m'ajuda.
Sovint em falta l'encegament.
A mi també em passa, Carme, soc massa racional en fer un poema, a vegades. Moltes gràcies!
ResponEliminaEl misteri de l'amor està viu dins del teu poema. Té una preciosa metàfora molt ben detallada. M'ha agradat molt.
ResponEliminaQue passes una bona nit.
Una abraçada.
Rafael,
EliminaLa primera frase del teu comentari m'agrada molt!
Més que l'encegament és deixar-se portar pel cor i no pel cap, o així ho veig jo.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Tens raó, sa lluna.
EliminaObjecció! La Poesia obre els ulls!
ResponElimina;-)
La pau de la nit!
Sean,
EliminaÉs veritat, la poesia obre els ulls justament perquè es fa amb l'encegament. "Mentre comprenien savis dits de cec", diu Espriu. "És quan dormo que hi veig clar", diu Foix.
Això de "La pau de la nit" és la traducció d'una expressió en alemany?
I think I coined this phrase in the months before the Iraq War (2003), when I was my country's representative for "Poets against (the) War".
EliminaTot el poema segueix un fil entre misteriós i, com bé dius, metafòric.
ResponEliminaEl darrer vers m'ha agradat especialment i, en llegir alguns comentaris, comprovo que ha agradat molt.
Xavier,
EliminaAquest és un poema que per a mi és tan evident que crec que tothom l'hauria d'haver escrit igual, que el que dic és condició necessària i suficient per llegir la imatge.
Però les interpretacions són com els pètals d'una flor, segur que algú altre hi llegirà alguna cosa que jo no hi he sabut veure.
Moltes gracies per tot el que dius.