En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 1 de gener del 2026

En mode femení


Niporepte 433 Lliure

La nit fa dona,
les corbes, la bellesa,
també són seves.

Helena Bonals


Corbes de dona,
bellesa que flueix,
llum entre ombres.

sa lluna


Un fil de llum
entre la nit i tu.
Corbes de foc.

Carme Rosanas


Idas y vueltas
curso de sus contornos.
Sinuosidades.

Fackel

13 comentaris:

  1. Bellíssim haiku per començar l'any.

    Corbes de dona,
    bellesa que flueix,
    llum entre ombres.

    Aferradetes i bon any, Helena! 🥂

    ResponElimina
  2. sa lluna,
    Moltes gràcies, ja feia temps que no escrivia. Durant les vacances de Nadal se m"acumulen tot de coses per fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu també m'agrada molt! Ja te l'he publicat a dalt.

      Elimina
  3. Molt bonic, Helena!

    Un fil de llum
    entre la nit i tu.
    Corbes de foc.

    ResponElimina
  4. Idas y vueltas
    curso de sus contornos.
    Sinuosidades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Trobo els vostres haikus més sensuals que no el meu. Ja el tens a dalt.

      Elimina
  5. A la dona s'ha d'admirar sempre pels seus contorns i la bellesa.
    Uns haikus molt ben detallats i preciosos.
    Espere que hages passat un bon Cap d'Any.
    Amb total cordialitat.

    ResponElimina
  6. Has començat bé, poèticament, molt bé l'any Helena. I amb la companyia d'altres poetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      S'ha de començar bé i deixar un bon regust de boca, diuen.

      Elimina
  7. Uns haikus preciosos, tots quatre. Que visqui la poesia, un oasi de llum enmig d'un món que se'n va en orris. Persistiu. Bon any i moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del "mon que se'n va en orris" és ben veritat, Ramon.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...