En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 25 de desembre del 2025

Solstici d'hivern


Repte poètic visual 367: Què s'esmuny?
dins Relats en català


Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems

per poder escriure això. Sempre hi haurà 

alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica.

El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat,

anhela transformar-se en alguna cosa més,

com un riu fet de versos, un camí cap 

al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps.

a

12 comentaris:

  1. sa lluna25 de desembre del 2025, a les 20:55

    Un instant o altra trobem aquesta encletxa, encara que en un moment donat tot ens sembli fosc.
    Bones festes!
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de desembre del 2025, a les 13:12

      I què faríem sense aquesta escletxa, sa lluna?

      Elimina
  2. Fackel26 de desembre del 2025, a les 9:10

    No sabe de hombres.
    No sabe de pausas.
    No sabe de destinos.
    Solo se reconoce y se recrea
    en sí misma.

    ResponElimina
  3. Rafael Molero Cruz26 de desembre del 2025, a les 18:38

    Una poesia que toca el cor amb unes metàfores que apleguen poèticament. La fenedura s'obri a l'hivern. M'ha agradat com ho redactes meticulosament.
    Que passes un Cap d'Any de 2026. Espere que tot et vaja bé.
    Una braçada. Ens seguim llegint.
    Cordialment.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas26 de desembre del 2025, a les 20:30

    En aquesta escletxa, ens anem trobant.
    És una escletxa que ens acompanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de desembre del 2025, a les 13:19

      Carme,
      què seria de nosaltres sense aquesta escletxa. Com en la cançó de Leonard Cohen: "There's a crack in everything,/ that's how the light gets in".

      Elimina
  5. xavier pujol27 de desembre del 2025, a les 18:09

    Veig que vas escriure el poema el dia de Nadal.
    Espro que hagi estat profitós i et poguem seguir llegint tot el 2026 i més enllà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de desembre del 2025, a les 18:16

      Xavier,
      És que no tinc temps d'escriure quan i com voldria...

      Elimina
  6. KRT11 de gener del 2026, a les 13:24

    "Com un riu fet de versos, un camí cap / al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps". Genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de gener del 2026, a les 16:39

      Moltes gràcies, Ramon, no havia vist aquest comentari. Aquest poema acaba millor que no comença!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...