Repte poètic visual 367: Què s'esmuny?
dins Relats en català
Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems
per poder escriure això. Sempre hi haurà
alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica.
El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat,
anhela transformar-se en alguna cosa més,
com un riu fet de versos, un camí cap
al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps.

Un instant o altra trobem aquesta encletxa, encara que en un moment donat tot ens sembli fosc.
ResponEliminaBones festes!
Aferradetes, Helena.
I què faríem sense aquesta escletxa, sa lluna?
EliminaNo sabe de hombres.
ResponEliminaNo sabe de pausas.
No sabe de destinos.
Solo se reconoce y se recrea
en sí misma.
Molt misteriós, Fackel.
EliminaUna poesia que toca el cor amb unes metàfores que apleguen poèticament. La fenedura s'obri a l'hivern. M'ha agradat com ho redactes meticulosament.
ResponEliminaQue passes un Cap d'Any de 2026. Espere que tot et vaja bé.
Una braçada. Ens seguim llegint.
Cordialment.
Gràcies i bon any nou, Rafael!
EliminaEn aquesta escletxa, ens anem trobant.
ResponEliminaÉs una escletxa que ens acompanya.
Carme,
Eliminaquè seria de nosaltres sense aquesta escletxa. Com en la cançó de Leonard Cohen: "There's a crack in everything,/ that's how the light gets in".
Veig que vas escriure el poema el dia de Nadal.
ResponEliminaEspro que hagi estat profitós i et poguem seguir llegint tot el 2026 i més enllà.
Xavier,
EliminaÉs que no tinc temps d'escriure quan i com voldria...
"Com un riu fet de versos, un camí cap / al mar que t'espera i, sense saber-ho, ho saps". Genial!
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon, no havia vist aquest comentari. Aquest poema acaba millor que no comença!
Elimina