En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 12 de desembre del 2025

El teu plus de joia

AGUS Larus ridibundus "Riu Congost"

Alguna vegada has volat,
i ara voles en el record,
que es projecta en els teus versos,
en la seva forma, en el seu fons.
Passant del blanc lluminós
a l'ombra del que vas ser.
Qui sap si, paradoxalment,
no ets més afortunada ara,
més rica que l'or dels seus cabells.

Helena Bonals


Cielos y mares
atraviesan mis días.
Vuelo rasante.

Fackel

16 comentaris:

  1. Si creus que ets més afortunada ara, és que ho ets.
    Tocada per la vareta de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Sí, com per art de màgia, puc haver esdevingut artista. I feliç també, malgrat tots els malgrats.

      Elimina
  2. Qui ha volat una vegada, ja sap volar per sempre. Això no es perd.
    Colla d'afortunats que som!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Pot ser que perdis la capacitat de volar per una temporada, però si tens paciència tornarà.

      Elimina
  3. La joia de sentir-se així, no la paga ni tot l'or del món...
    Salut ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      és ser ric de debò, i la resta són hòsties.

      Elimina
  4. Estic segura que ara, malgrat no puguis volar com abans, ets més afortunada, ja no només de records, també de tota la saviesa dels anys.
    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sap més el dimoni per vell que no per dimoni, sa lluna.

      Elimina
  5. Cielos y mares
    atraviesan mis días.
    Vuelo rasante.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel, el teu vol rasant ho és entre cels i mars, com en aquest haiku.

      Elimina
  6. Uns versos plens de records. Té unes metàfores molt interessants i té un toc molt original i especial, aquesta poesia.
    Realment m'ha agradat molt.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Un poema excel·lent, que, com sempre, em fa reflexionar. Com que jo ja soc vellet, fa molt de temps que tan sols m'envolo en els records, potser fins i tot edulcorats de vegades. M'agrada que la Carme digui que qui ha volat una vegada ja sap volar sempre, que no s'oblida; no deixa de ser un consol, però ai las, el contrast de vegades és dolorós. Ara bé, té raó de dir que, si mai hem volat una miqueta (ni que fos un vol gallinaci) ja ens podem considerar afortunats. I sí, mentre puguem volar en el record, som doblement afortunats: perquè vol dir que alguna vegada hem volat, i que encara som vius i tenim el cap clar per recordar-ho, ni que sigui amb un punt de recança.

    ResponElimina
  8. Paradoxalment, l'experiència també té llum, Helena, perquè il·lumina. Però també m'agrada el que dius de volar en el record i l'ombra del que vas ser.
    Una abraçada i Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      L'experiència, sigui bona o dolenta, sempre serveix, il·lumina com dius tu. Una abraçada i bon Nadal!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...