AGUS Larus ridibundus "Riu Congost"
Alguna vegada has volat,
i ara voles en el record,
que es projecta en els teus versos,
en la seva forma, en el seu fons.
Passant del blanc lluminós
a l'ombra del que vas ser.
Qui sap si, paradoxalment,
no ets més afortunada ara,
més rica que l'or dels seus cabells.
Helena Bonals
Cielos y mares
atraviesan mis días.
Vuelo rasante.
Fackel
Si creus que ets més afortunada ara, és que ho ets.
ResponEliminaTocada per la vareta de la poesia.
Xavier,
EliminaSí, com per art de màgia, puc haver esdevingut artista. I feliç també, malgrat tots els malgrats.
Qui ha volat una vegada, ja sap volar per sempre. Això no es perd.
ResponEliminaColla d'afortunats que som!
Carme,
EliminaPot ser que perdis la capacitat de volar per una temporada, però si tens paciència tornarà.
La joia de sentir-se així, no la paga ni tot l'or del món...
ResponEliminaSalut ; )
Artur,
Eliminaés ser ric de debò, i la resta són hòsties.
Estic segura que ara, malgrat no puguis volar com abans, ets més afortunada, ja no només de records, també de tota la saviesa dels anys.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sap més el dimoni per vell que no per dimoni, sa lluna.
EliminaCielos y mares
ResponEliminaatraviesan mis días.
Vuelo rasante.
Fackel, el teu vol rasant ho és entre cels i mars, com en aquest haiku.
EliminaUns versos plens de records. Té unes metàfores molt interessants i té un toc molt original i especial, aquesta poesia.
ResponEliminaRealment m'ha agradat molt.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Rafael!
EliminaUn poema excel·lent, que, com sempre, em fa reflexionar. Com que jo ja soc vellet, fa molt de temps que tan sols m'envolo en els records, potser fins i tot edulcorats de vegades. M'agrada que la Carme digui que qui ha volat una vegada ja sap volar sempre, que no s'oblida; no deixa de ser un consol, però ai las, el contrast de vegades és dolorós. Ara bé, té raó de dir que, si mai hem volat una miqueta (ni que fos un vol gallinaci) ja ens podem considerar afortunats. I sí, mentre puguem volar en el record, som doblement afortunats: perquè vol dir que alguna vegada hem volat, i que encara som vius i tenim el cap clar per recordar-ho, ni que sigui amb un punt de recança.
ResponEliminaQuantes reflexions, Ramon, per un poema com aquest!
EliminaParadoxalment, l'experiència també té llum, Helena, perquè il·lumina. Però també m'agrada el que dius de volar en el record i l'ombra del que vas ser.
ResponEliminaUna abraçada i Bon Nadal!
Teresa,
EliminaL'experiència, sigui bona o dolenta, sempre serveix, il·lumina com dius tu. Una abraçada i bon Nadal!