aquesta reconciliació sublim dels temes més enllà de qualsevol dissonància
André Maurois Un art de viure
Fotografia d'un amic meu
Com el negatiu d'un llibre obert,
amb un espai de prosa que és fet d'estels.
Com un gratacels que rebutja la tibantor,
i enyora la bona vista en cada petita finestra
que voldria plagiar l'enlluernament del passat.
Perspectiva cavallera en dos plans
que es complementen, que són llum per igual,
i de cap dels quals se'n pot prescindir.
La cambra de tardor més lírica
que cap joventut ha gosat somniar.
En el contrast hi cap la reconciliació, Helena, i en la reconciliació, l'harmonia. I encara que ens vulguin fer creure el contrari no ens ho creurem.
ResponEliminaAbraçada!
Completament d'acord, Teresa.
EliminaM'agrada molt el que dius: " espai de prosa que és fet d'estels."
ResponEliminaLes teves lletres són de llum.
Moltes gràcies, Xavier. Normalment ho és la poesia, de feta d'estels. Jo he volgut dir-ho diferent.
EliminaSempre m'ha agradat que les persianes no estiguin del tot tancades.
ResponEliminaPotser perquè suggereixen tantes coses com tu dius en el poema.
Preciós!
Carme,
EliminaAquest títol és manllevat de Ferrater, m'agrada molt de manllevar els títols.
La resta, que trobes preciosa, és tota meva, i de la imatge i la persona que l'ha inspirat.
M'agrada especialment la frase inicial, "Com el negatiu d'un llibre obert", que per si sola, ja descriuria notablement la imatge simbòlica de la fotografia que acompanya el teu escrit. Molt ben torbat !.
ResponEliminaUna abraçada ;)
Moltes gràcies, Artur! Aquesta imatge dóna per molt.
Elimina