Molt reflexiu i inspirador... M'agrada molt i no he pogut evitar de fer-ne la meva versió.
Em quedo immòblil, quieta, fixant aquell instant sublim on el passat i el present es troben, on el gris i el blau es barregen i la buidor es fa plenitud. Viure amb placidesa li pren i li dona sentit a la vegada a aquest amor assenyat, generós i desprès a parts iguals.
Carme, Jo no trobo per enlloc aquest amor "assenyat, generós/ i desprès a parts iguals". Tots som minusvàlids en alguna cosa, ens deien a la carrera. Sóc una inadaptada, però per això faig poesia.
Segueix una línia molt dreta i ben marcada el seu camí.... però, tampoc és massa dolent, prendre alguna línia que es torça una miqueta i provar destins improvisats. Bona setmana ;)
Molt reflexiu i inspirador...
ResponEliminaM'agrada molt i no he pogut evitar de fer-ne la meva versió.
Em quedo immòblil, quieta,
fixant aquell instant sublim
on el passat i el present es troben,
on el gris i el blau es barregen
i la buidor es fa plenitud.
Viure amb placidesa
li pren i li dona sentit a la vegada
a aquest amor assenyat, generós
i desprès a parts iguals.
Moltes gràcies i una abraçada,
Carme,
EliminaJo no trobo per enlloc aquest amor "assenyat, generós/ i desprès a parts iguals". Tots som minusvàlids en alguna cosa, ens deien a la carrera. Sóc una inadaptada, però per això faig poesia.
Segueix una línia molt dreta i ben marcada el seu camí.... però, tampoc és massa dolent, prendre alguna línia que es torça una miqueta i provar destins improvisats.
ResponEliminaBona setmana ;)
Deus tenir raó, Artur.
EliminaRecte procediment, sol o acompanyat. Fins i tot d'això se'n pot fer poesia.
ResponEliminaXavier,
EliminaAixò segur. Tothom estima com pot.
Recte fa de més bon respirar. Sempre dreta, estimada, a pesar de tot. T'abraço molt fort.
ResponEliminaMoltes gràcies, cantireta, una abraçada per tu.
Elimina