JJMicolau Bolets de Vallgorguina
Més enllà de la roca
de duresa que és la vida,
sempre pot haver-hi espai
per a la tendresa, la joia.
Fins i tot, sense aquesta
grisor granítica,
no sortirien, com un bolet,
les obres més reeïxides.
I ni Kafka ni Pessoa
haurien anat tant a la contra,
diferents a tot,
topant contra l'ofici
amb la vocació.
Has fet un bon poema a partir d'una fotografia (aparentment) senzilla.
ResponEliminaMolts simplement haguéssim vist un bolet-xiclet.
Xavier,
EliminaÉs que m'hi projecto moltíssim, en aquesta imatge! Jo sóc aquest bolt a contracorrent.
bolet
EliminaHas fet d'una fotografia un poema amb molta inspiració, on el bolet és el protagonista. La foto és original i el poema també.
ResponEliminaEnhorabona, Helena.
Rafael,
EliminaMoltes gràcies! L'essencial és invisible als ulls...
N'has fet un bon poema d'aquesta fotografia que a mi no em diu res.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna, "solo digo mi canción para quien conmigo va", deia Machado. Aquesta imatge il•lustra molt bé el que són l'abstracció i l'empatia. Trobo molt curiós que no et digui res, perquè a mi me'n diu tantes, de coses.
EliminaEl bolet, tan tendre i tan acolorit contra la duresa i la grisor, mereix ben bé el teu poema. Molt bona interpretació.
ResponEliminaM'agrada aquest bolet. Jo també m'hi veig una mica.
Estic llegint Pessoa, aquests dies i em revolta a vegades la seva visió, encara molt més dura que la vida mateixa.
Abraçades, Helena.
Carme,
EliminaAquest és un bolet ben peculiar, no n'havia vist mai cap de tan especial.
Pessoa m'agrada moltíssim, però amb matisos, com amb tot. I m'agrada més que no Kafka, més que tot, personalment. El que passa és que les novel·les atrapen més.
Abraçades a tu, sa lluna, Rafael i Xavier!