AGUS, Granollers
Al contrari de molts
que fan poemes de joves,
i després se n'obliden
com Arthur Rimbaud,
jo vaig conèixer el dolor,
i per tant la poesia i l'art,
a l'adolescència.
Però en forma de llavor,
que no va esdevenir flor
fins a la maduresa.
Pensava que tot això
era massa elevat per a mi.
Finalment he transmutat
l'exigència de joventut
en mots que amaguen
el que no pot ser dit
si no és en un poema.
Per això està la poesia. Per dir i redir.
ResponEliminaI per escoltar, Xavier!
EliminaQuè farien els poetes sense ella?...
ResponEliminaTot el que no es pot dir, s'escriu en clau d'art.
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaMargarit deia que escrivim el que volem sentir i no ens diuen mai.
Totes les llavors necessiten el seu temps.
ResponEliminaLa poesia com a refugi de tots els mots que no podens er dits.
Una abraçada, Helena!
Carme,
EliminaAllò meu és anar a la recerca del temps perdut. M'agradaria haver començat a fer poesia més jove.
Recordant la poesia a l'adolescència. En aquest poema que evoques a Arthur Rimbau, amb poesia plena de maduresa. I és que eleves els teus versos! Tens un bon do especial per a la poesia.
ResponEliminaEt comente que ja està en marxa el Niporepte 393. Quan puguis i tingues temps allí ens veurem.
Que passes bona nit.
Cordialment.
Rafael
Rafael,
Eliminaem diuen que sóc reflexiva i entenimentada...
És veritat que de joves som més donats a la poesia que, sovint, després abandonem. Però el teu cas només pot voler dir dues coses, Helena, i crec que són totes dues: que el teu cor segueix essent jove i que la millor flor no és la més jove per ser-ho, sinó la que esclata després de madurar durant molt de temps.
ResponEliminaTeresa,
ResponEliminaJo he estat una jove promesa, i una gran nostàlgica!
Chapeau, Helena: un gran poema. Rilke deia que la poesia neix de l'experiència, i especialment de l'experiència del dolor, que ens forja l'esperit. El pòsit de les vivències, amb el pas dels anys, es destil·la i genera una flama de poesia, barreja de reflexions i sentiments, evocacions i esperances, desil·lusions i força per aixecar-nos i continuar. Gràcies per compartir tanta sensibilitat.
ResponElimina