Una bona amistat. Ho he llegit i m'ha semblat un poema preciós, que ho he sentit en el cor. És que ens complementeu. Preciosa imatge i precioses fotos de les dues. Enhorabona, per ser de la mateixa edat. Cordialment.
Rafael, És màgic, jo vaig néixer el 20 de juny i ella el 21. A vegades, com aquest any, s'escau que el meu aniversari és el darrer dia de primavera, i el seu el primer de l'estiu. Tinc una altra amiga del mateix any, cosina seva, i la meva millor amiga de petita també ho és, del mateix any. A la Núria també li ha agradat molt el poema, i la foto, que és d'una postal que vaig comprar l'any passat a la Costa Brava, d'on ella és.
Hola, Helena: Molt bé, gràcies per tota la informació que em dones sobre la història de vosaltres. Et comente que ja en tinc un nou poema que pot interessar-te. Quan puguis i tinguis temps, ja em diràs la teua opinió. Es titula "Concert en viu". Cordialment. Rafael
Tinc un amic, l'Alfons, que també va néixer el 20 de juny i el meu germà el 14... coses que passen! ;-) Molt maco, tant el poema com la postal i les fotos. S'ha de celebrar l'amistat sempre. Bonic detall.
Un poema excel·lent. L'amistat és un tresor on tots els opòsits concorden i on la diversitat enriqueix i es complementa mútuament. Que en pugueu gaudir per molts anys.
Felicitats a les dues , per l'aniversari, pel poema i per la bona amistat que us uneix i que duri molt temps !. És una bonica casualitat complir anys a la mateixa data i anys !, jo, no he tingut mai aquesta coincidència amb ningú..... encara!, potser un dia en sortirà alguna ;) Felicitats de nou i bona revetlla !!
Fackel, Som a l'edat que Margarit deia d'ell mateix que era un home gran, que "començava a perdre el seu demà". Més creativa del que ho sóc ara crec que no ho he estat ni ho seré mai més tant.
Una bona amistat. Ho he llegit i m'ha semblat un poema preciós, que ho he sentit en el cor. És que ens complementeu. Preciosa imatge i precioses fotos de les dues.
ResponEliminaEnhorabona, per ser de la mateixa edat.
Cordialment.
Rafael,
EliminaÉs màgic, jo vaig néixer el 20 de juny i ella el 21. A vegades, com aquest any, s'escau que el meu aniversari és el darrer dia de primavera, i el seu el primer de l'estiu. Tinc una altra amiga del mateix any, cosina seva, i la meva millor amiga de petita també ho és, del mateix any.
A la Núria també li ha agradat molt el poema, i la foto, que és d'una postal que vaig comprar l'any passat a la Costa Brava, d'on ella és.
Hola, Helena: Molt bé, gràcies per tota la informació que em dones sobre la història de vosaltres.
EliminaEt comente que ja en tinc un nou poema que pot interessar-te. Quan puguis i tinguis temps, ja em diràs la teua opinió.
Es titula "Concert en viu".
Cordialment.
Rafael
Tinc un amic, l'Alfons, que també va néixer el 20 de juny i el meu germà el 14... coses que passen! ;-)
ResponEliminaMolt maco, tant el poema com la postal i les fotos. S'ha de celebrar l'amistat sempre. Bonic detall.
Aferradetes, Helena.
Ahhh i per molts anys!! 🥂
EliminaSa lluna,
Eliminamoltes gràcies per la felicitació i per l'elogi! En vida teva.
Un poema excel·lent. L'amistat és un tresor on tots els opòsits concorden i on la diversitat enriqueix i es complementa mútuament. Que en pugueu gaudir per molts anys.
ResponEliminaRamon,
EliminaNo dono a l'abast, tinc pendent de comentar unes cinc entrades al teu blog! Serà aviat!
Gràcies pel comentari tan positiu!
Per molts anys a totes dues.
ResponEliminaSalut, amistat i poesia!
Moltes gràcies, Xavier! Tu també ets molt bon amic!
EliminaFelicitats a les dues , per l'aniversari, pel poema i per la bona amistat que us uneix i que duri molt temps !.
ResponEliminaÉs una bonica casualitat complir anys a la mateixa data i anys !, jo, no he tingut mai aquesta coincidència amb ningú..... encara!, potser un dia en sortirà alguna ;)
Felicitats de nou i bona revetlla !!
Artur,
EliminaLes millors coses no es poden decidir a la vida!
Per molts anys a totes dues. De vida i d'amistat.
ResponEliminaCelebrar l'amistat amb un poema és d'una bellesa que enamora.
Carme,
EliminaPer a mi l'amistat és molt important, sobretot la romàntica, que costa tant de trobar. Els amics són com el vi, guanyen amb el temps.
Estáis en lo mejor de la vida, y todo seguirá siendo mejorable más adelante.Felicidades a ambas.
ResponEliminaFackel,
EliminaSom a l'edat que Margarit deia d'ell mateix que era un home gran, que "començava a perdre el seu demà".
Més creativa del que ho sóc ara crec que no ho he estat ni ho seré mai més tant.
Creo que debemos vivir en una constante adaptación, no solo resignándonos sino procurando aún creatividades, ¿no?
EliminaÉs clar que sí, Fackel! Tu n'ets un exemple clar, de "la inexhaurible tinta blava de l'aigua".
Elimina