Un poema que dona per a pensar. Realment és una contradicció entre noms, com Zipi i Zape i d'altres. Realment el poema és romàntic. Enhorabona, Helena. Cordialment.
He, he, he... m'encanta el teu final, tot i que jo penso que no és que no calgui res més, sinó més aviat que no sigui res menys que això. Perquè una amistat romàntica és molt.
El teu silenci, els meus mots. Els meus ulls, un cel blau els teus poemes, els meus versos. El meu principi, el final que deixes anar. El teu silenci...
T'escric per dir-te que has posat uns comentaris molt poc apropiats al meu bloc, creient que els posaves al de l'Helena Bonals. Si els vols recuperar, copia'ls i empega'ls on haurien d'anar. Si no tinc resposta al vespre d'avui, els esborraré.
Afegeixo que, si volies que entenguéssim quina cosa diem a les obres cantades en hebreu, el Google i el Palau de la Música tenen a disposició nostra un ventall grandiós de traduccions impecables al català de textos escrits en altres llengües. A més, amb un "Montse, t'enganxo la traducció al castellà de les obres en hebreu" hagués estat d'allò més noble i educat.
Blanco y negro.
ResponEliminaPróximos y lejanos.
Yo y el otro.
Fackel,
EliminaHo condenses molt bé!
Un poema que dona per a pensar. Realment és una contradicció entre noms, com Zipi i Zape i d'altres. Realment el poema és romàntic.
ResponEliminaEnhorabona, Helena.
Cordialment.
Rafael,
EliminaMai ho havia pensat així, però és un fet que hi ha moltes parelles famoses un ros, l'altre moreno!
He, he, he... m'encanta el teu final, tot i que jo penso que no és que no calgui res més, sinó més aviat que no sigui res menys que això. Perquè una amistat romàntica és molt.
ResponEliminaCarme,
EliminaPer a mi ho és tot, una amistat romàntica. Jo voldria no haver sabut mai què és un home, és l'únic que no tinc ganes de repetir.
M'ha fet somriure el teu final, tot i que penso que una amistat romàntica està força bé.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaSi llegeixes L'amic retrobat veuràs com no està força bé, sinó que és genial, una amistat romàntica.
Ja diuen que els pols oposats s'atrauen ! ;)
ResponEliminaFelicitats !!
I tant, Artur! Gràcies!!!
EliminaEl teu silenci,
ResponEliminaels meus mots.
Els meus ulls,
un cel blau
els teus poemes,
els meus versos.
El meu principi,
el final que deixes anar.
El teu silenci...
Hola, "Qui sap qui".
EliminaT'escric per dir-te que has posat uns comentaris molt poc apropiats al meu bloc, creient que els posaves al de l'Helena Bonals. Si els vols recuperar, copia'ls i empega'ls on haurien d'anar. Si no tinc resposta al vespre d'avui, els esborraré.
Afegeixo que, si volies que entenguéssim quina cosa diem a les obres cantades en hebreu, el Google i el Palau de la Música tenen a disposició nostra un ventall grandiós de traduccions impecables al català de textos escrits en altres llengües. A més, amb un "Montse, t'enganxo la traducció al castellà de les obres en hebreu" hagués estat d'allò més noble i educat.
Espero la resposta a aquest escrit meu.
Molt maco, qui sap si. I molt misteriós.
ResponElimina