JUANJO Racons de Palou
Trobem els que es permeten
el luxe de dir que no,
i els que van darrere i darrere
d'alguna delusió.
Hi ha l'amor del passat
en una finestra tancada i barrada,
que continua florint malgrat tot.
Estimo la teva vellesa digna,
i la meva maduresa Peter Pan.
La meva poesia no és ornamental.
A les coses velles és on rau la bellesa i la dignitat de mantenir-se.
ResponEliminaBell i profund poema per a una fotografia molt maca.
Aferradetes, Helena.
Jo també la trobo molt maca, la imatge, sa lluna! Moltes gràcies.
ResponEliminaJoven o viejo
ResponEliminala pasión siempre viva.
Sangran recuerdos.
Goteja paret
Eliminallàgrimes de sang fet flor,
el finestral veu.
Fackel,
EliminaEls meus records ja no sangren, són flors seques, però flors encara.
Sempre trobem de tot a la vida, però al final de tot, és bo que ens agradi ser on som.
ResponEliminaExplica moltes coses el teu poema, i tens raó que mai no és ornamental la teva manera de fer poesia.
Carme,
Eliminadiuen que no sóc cursi, però això tendeix a fer-me prosaica.
Regalima la sang
ResponEliminade les fulles fetes flors paret avall,
volen arribar
a la finestra tancada i trucar,
hi ha un espai entre mig
que trenca el somni,
hi ha una blancor
que neteja el vermell
mentre els fosc
de la finestra espera un truc
que avui no arribarà.
Molt bons darrers versos.
EliminaEstà molt bé això de la "maduresa Peter Pan". Jo, que soc vell i atrotinat com aquesta finestra, em continuo embadalint davant la bellesa de les coses senzilles que el món ofereix de franc, com ara aquestes flors. La bellesa de la poesia no rau en l'ornament extern, sinó en la sinceritat del sentiment que exposa.
ResponEliminaUi, quina frase!: "La bellesa de la poesia no rau en l'ornament extern, sinó en la sinceritat del sentiment que exposa". Sincer ve de sencer! Però entre el minimalisme i l'ornamentació hi ha la decoració, que en seria el terme mig.
ResponElimina