En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de març del 2024

Després de la pluja


AGUS Aiguafreda 

M'alço del terra
amb un fanal sobrer,
quan surt el sol.
Però és l'únic que tinc
per veure-hi clar de fosc.

18 comentaris:

  1. Alçar-se, amb llum o sense. És el que tenim.

    ResponElimina
  2. Cal mantenir la llum, els fars, els fanals de tota mena. Si no estem perduts.

    ResponElimina
  3. Vull caminar sol.
    Però cerco el fanal
    amb la nova llum
    que podria dur-nos junts
    sempre pel nostre camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      aquest poema ja em semblava que corresponia a aquesta imatge.

      Elimina
  4. Bo és no perdre la llum, ni que sigui enmig d'una esquerda.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no tenim més llum que la que entra per una esquerda, sa luna.

      Elimina
  5. Un fanal no és mai sobrer, necessitem sempre llums, guies, referents i brúixoles fiables per no perdre el nord ni l'oremus. I sí, l'important és aixecar-se, sempre.

    ResponElimina
  6. Luz en los sueños.
    Si la llevo al día
    nada es negro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, m'agrada molt, Fackel! Molt més que no el meu! Molt optimista.

      Elimina
  7. Una foto preciosa, Helena. El fanal fa falta quan no brilla el sol, perquè sense ell què faríem. Una tanka preciosa.
    Enhorabona per la teua interpretació.
    Cordialment.

    ResponElimina
  8. Encertadíssima. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  9. Aquest títol deu ser el més desitjat en el darrer any, Helena!
    Encara que el fanal se senti inútil quan surt el sol, millor convèncer-lo que ens és imprescindible quan el sol se'n va. Se sentirà millor i nosaltres també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      A la biblioteca on treballo n'he fet un centre d'interès, de la manca de pluja.
      D'acord amb el teu comentari!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...