Totalment, Carme, és un plagi de Paul Auster a El palau de la lluna: "El sol és el passat, la terra és el present, la lluna és el futur". M'agrada tant!
La fotografia detura el temps i el fixa; la filmació el mostra en moviment, però també acaba esdevenint aigua passada. Mentrestant, la vida va fent el seu camí. "Ayer se fue, mañana no ha llegado (...): soy un fui y un seré, y un es cansado". Bon poema!
Una bona inetrpretació.
ResponEliminaM'agrada molt el títol. Ell sol ja és com un poema.
Totalment, Carme, és un plagi de Paul Auster a El palau de la lluna: "El sol és el passat, la terra és el present, la lluna és el futur". M'agrada tant!
EliminaLargo pasado.
ResponEliminaAcostado al lado
sigo durmiendo.
Fackel,
EliminaJo també continuo dormint amb la poesia! M'agrada molt!
Ben vist, nina.
ResponEliminaPenso, com la Carme, que el títol ja és un poema.
Aferradetes.
El que diu el títol és preciós, sa lluna.
EliminaSempre estem al mig del camí entre el passat i el futur. Entre la llum i la penombra.
ResponEliminaXavier,
EliminaUna penombra maca com la lluna.
Passat, present i futur. En faltar-ne una no existeixen les altres. A més, expressades amb les teves paraules adquireixen, encara, més força.
ResponEliminaM'agrada molt el teu comentari, Alfonso, dirigit a un poema tan poca cosa com aquest!
ResponEliminaCent per cent, tal i com diuen els teus versos, Helena !.
ResponEliminaSalut ;)
Veig que et projectes en el meu poema, Artur!
ResponEliminaEl reflex del passat em fa pensar, que la càmera que fa fotos representa el dia present, que s'ha de viure.
ResponEliminaCordialment.
Viure el present no m'atreu gaire, Rafael.
EliminaLa fotografia detura el temps i el fixa; la filmació el mostra en moviment, però també acaba esdevenint aigua passada. Mentrestant, la vida va fent el seu camí. "Ayer se fue, mañana no ha llegado (...): soy un fui y un seré, y un es cansado". Bon poema!
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaEl títol manllevat de Paul Auster és molt millor que no el meu poema!