AGUILERA, Rafael Finestra i barrots
A vegades la vida,
com ho fa un bon poema
amb la forma,
diu el que et vol dir
amb la mateixa vida.
Aquell colom atrapat
entre els vidres de l'estació,
provant de sortir-ne,
sense intel·ligir
res més enllà del vidre
que li ho impedeix,
topant una i altra vegada
amb la transparència.
També jo em trobo atrapada
i no trobo la sortida.
Somos materia laberíntica. Entramos y no saldremos nunca.
ResponEliminaMolt encertat el comentari, Fackel, no ho havia pensat així.
EliminaLa perseverància en trobar altres sortides a vegades és l'unica sortida, més que no pas intentar passar per allà on ja sabem que és impossible.
ResponEliminaTens molta raó, Xavier! Si no té solució, de què et queixes.
ResponEliminaSembla que tot té solució, petita o gran... i si no la té, saber conviure amb allò que tens.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaTot té solució menys la mort, diuen. Em sento més optimista!
"Topant amb la transparència", tota una troballa. La vida és, en molts aspectes, kafkiana: un laberint incomprensible que t'ofega i et mostra sortides enganyoses, el mite de Sísif estavellant-se sempre contra la realitat. M'has recordat uns versots que vaig escriure d'adolescent:
ResponEliminaCercava la sortida
i m’aturo, retut.
Cansat de tant desvari,
m’aclapara el futur.
S’alcen enfront quimeres,
por i seny serà tot u.
M’enfonso. Caic. Tremolo.
He mort. Per on se surt?
No puc recordar quines quimeres em podien aclaparar aleshores; però devien arrelar fondo, perquè gairebé cinquanta-cinc anys després, de vegades em fa l’efecte que continuo enquimerat i sense albirar cap desllorigador que em faci prou el pes... Estavellant-me contra la transparència, contra l'invisible; però cercant sempre un camí.
Ramon,
ResponElimina"topant amb la transparència" seria un oxímoron!
M'agrada molt el teu poema de fa tant de temps! Jo quan era jove hauria estat incapaç de fer un poema.
Sobre "por i seny serà tot u": el seny sol anar acompanyat de la por, que hauríem de minimitzar sempre.
A vegades no és que no trobem cap sortida, sinó que les que hi ha no ens agraden o no les volem per les raons que sigui, potser seny o per por (o perquè seny i por són tot u, com diu en Ramon).
ResponEliminaUn bon poema que a vegades pot ajudar a desencallar. Jo crec que tots ens sentim atrapats moltes vegades, potser és que estem atrapats més sovint del que sembla.
Bones reflexions, Carme!
ResponElimina