En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 2 de gener de 2021

Memòria involuntària


 Niporepte 310 Assecant les xarxes


L'inconscient
és com aquesta xarxa
que es va assecant.
Amb el record del mar,
del sol, que és sempre a punt.

Helena Bonals

Tramposa trama
estesa al sol descansa
sobre el mar càndid,
més tard l'abraçarà
per devorar els seus fills

KEFAS

21 comentaris:

  1. Que pels forats de la xarxa s'escolin els records trists i quedin atrapats els bons.

    ResponSuprimeix
  2. El inconsciente es oceánico.

    Por un 2021 purificador.

    ResponSuprimeix
  3. Tramposa trama
    estesa al sol descansa
    sobre el mar càndid,
    més tard l'abraçarà
    per devorar els seus fills


    kefas

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Kefas,
      No sé com funcionen aquestes xarxes, no sé si la meva interpretació és correcta del tot, potser la teva idea hi toca més.

      Suprimeix
  4. M'agrada la imatge, Helena, la trobo preciosa: aquest mar tan serè, aquests colors, aquesta calma... Potser fer l'inconscient conscient (paradoxalment) del mar i del sol és el que fa bonic el poema, crec.
    Bon any, Helena!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. August,
      M'has fet pensar en una tanka meva: "No te n'oblides/ d'aquell llamp, ni del lloc/ on s'encabia./ N'eres molt conscient/ perquè era irreflexiu". Com la memòria involuntària.

      Suprimeix
  5. Segur que el nostre inconscient (el súper-jo freudià) es nodreix d'experiències acumulades, i per tant de records, més o menys latents o somorts, però que sempre actuen i ens configuren. Que coses grans i belles com el mar i el sol (i la poesia, l'art) hi siguin sempre a punt, és un consol. Potser per això, a la llarga, els bons records perduren. Però l'inconscient va fent, no para, i al capdavall és el motor que ens empeny.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      L'inconscient és com la poesia, irracional, però lúcid. Qualsevol idea que no provingui d'ell no és autènticament bona.

      Suprimeix
  6. Hola Helena, és un tanka molt enginyós. L'inconscient se t'obert amb aquesta xarxa, que està a punt la valoració que s'obri al record.
    Ets molt original.
    El primer vers: L'inconscient, has forçat un poc el vers per a tindre cinc sil.labes. Això pense jo.
    Abraçades...

    ResponSuprimeix
  7. L'inconscient és que té 3 síl.labes i és aguda. I resulten 4.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'in-cons-ci-ent: 4 síl·labes. És en castellà que cient és una sola síl·laba. Igual que "in-de-pen-den-ci-a", no pas "cia"!

      Suprimeix
  8. Preciosos poemas, Helena:

    La belleza de tu idioma de siente todavía más en verso.

    Bella también la imagen.

    Un beso enorme
    Feliz 2021

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ana, la bellesa del teu idioma també se sent més en vers!
      Bon 2021!

      Suprimeix
  9. Aquests dies, havia d'escriure sempre amb la tablet, i no sé perquè em fallen molt i molt els comentaris.

    Deia alguna cosa semblant a això: L'inconscient ho recorda tot sempre, però per sort no ens arriba tot a la consciència. Ens deixa descansar d'algunes coses a la majoria de les persones. També n'hi ha que no, que ho fan a l'inrevés i sembla que només retinguin les coses negatives.

    Aprofitem el record del mar... fem-nos platja, si volem que ens acaroni...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      Per a mi l’inconscient té molta relació amb la poesia. Ho és tot per a mi, que visc del passat.

      Suprimeix
  10. De l'inconscient al subconscient s'escapen alguns crustacis que mosseguen la xarxa. Per això el conscient és tan ric, si hi parem atenció.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Olga,
      Jo pensava que inconscient i subconscient eren el mateix! Crec que el conscient no és ric sense ells.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...