En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 10 de gener de 2021

El poder del contrast

 


 PINTÓ, Jordi El poder de l'art

Abstracte i roig.
Romanticisme blau.
Trencament verd.
Cel amb clapes taronges,
realisme inefable.

Helena Bonals

Seure i llegir:
idees i cabells 
volen al vent.
El blau que m'enamora,
el verd que em fa pensar.

Carme Rosanas

Els roigs desitjos
que dins del blau habiten
el vent escampa
per pintar vides grises
i amb verds i grocs l'arboren

Kefas

12 comentaris:

  1. Una tanka molt bonica, una definició poètica de l'art.

    Seure i llegir:
    idees i cabells
    volen al vent.
    El blau que m'enamora,
    el verd que em fa pensar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt la teva, i té molt de mèrit, perquè segur que has trigat menys que jo a fer-la.

      Suprimeix
  2. Em recordes el sonet de Rimbaud sobre les vocals, cadascuna amb el seu color. L'art en general, i la poesia en particular, ens generen associacions intel·lectuals i sensorials sense fi i sense límit. I els poetes-vidents les sabeu copsar i, el que encara és més difícil, les expresseu. Gràcies a totes dues per les vostres tankes, també inefables.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      Quin és aquest sonet de Rimbaud?

      Suprimeix
    2. Voyelles

      A noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles,
      Je dirai quelque jour vos naissances latentes:
      A, noir corset velu des mouches éclatantes
      Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,

      Golfes d'ombre ; E, candeurs des vapeurs et des tentes,
      Lances des glaciers fiers, rois blancs, frissons d'ombelles;
      I, pourpres, sang craché, rire des lèvres belles
      Dans la colère ou les ivresses pénitentes;

      U, cycles, vibrements divins des mers virides,
      Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
      Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux;

      O, suprême Clairon plein des strideurs étranges,
      Silences traversés des Mondes et des Anges;
      - O l'Oméga, rayon violet de Ses Yeux!

      Suprimeix
    3. Gràcies pel poema, tot i que no sé francès!

      Suprimeix
    4. Del web "magpoesia", la versió de Joan Brossa:

      VOCALS

      A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals,
      Algun dia us diré les naixences latents:
      A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
      Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,

      Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
      Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbel·les;
      I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
      En la ràbia o en els deliris penitents;

      U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
      Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
      Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;

      O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
      Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
      -O, l'Omega, llampec dels Seus Ulls violetes!

      (Trad. Joan Brossa)

      Suprimeix
    5. Costa molt de seguir, encara que sigui en català!

      Suprimeix
  3. Els roigs desitjos
    que dins del blau habiten
    el vent escampa
    per pintar vides grises
    i amb verds i grocs l'arboren

    kefas

    ResponSuprimeix
  4. Kefas,
    Ja te l’he publicat a dalt! Dins el blau habiten els roigs, és veritat.

    ResponSuprimeix
  5. La cultura i la poesia. La lectura i els llibres.
    La pintura i la bellesa. I tu sempre a l'aguait, Helena.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier,
      Les imatges i les paraules són allò meu, crec.
      Per cert, no m'has dit res d'aquest haiku: http://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/01/noia-de-matinada.html
      Moltes gràcies!

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...