En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 6 de desembre del 2020

Fer el bé sense donar-se


 AGUS Larus ridibundus dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


T'estimaré fins a la mort,
després de l'instant que amb les ales
em vas fer sortir a la superfície,
però no em demanis res més.
Jo sóc aigua que et reflecteix,
i que va sempre més enllà, i prou.

21 comentaris:

  1. Respostes
    1. Xavier,
      Jo m'estimo més l'art! Cadascú per on l'enfila...

      Elimina
  2. M'agrada molt això de ser l'aigua que reflecteix, m'hi sento identificada jo també. L'aigua ho reflecteix tot, a vegades, o res, altres vegades, com si es tanqués en ella mateixa. Fa rumiar... aquest tot o res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      l'aigua, com la lluna, sempre reflectint aquell qui estimes.

      Elimina
  3. Lliure seràs
    si abandones els rems
    sobre l’aigua
    i no estimes res més
    que no siguin mirades

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kefas,
      Lliure ets si travesses la realitat sobre un pont, però això és terrible, igualment.

      Elimina
  4. Helena, no em sembla que sigui poc ser aigua que el reflecteixi. Necessitaríem sempre un mirall de l'ànima per no confondre'ns amb allò que ens pensem ser.

    ResponElimina
  5. Teresa,
    Jo reflecteixo de tant que admiro. Abans al meu blog, al perfil complet, hi havia la meva frase "Provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna". Els de blogger la van eliminar, no sé com.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram! Doncs no sé de què et poden acusar. Has provat de tornar-la a posar?

      Elimina
  6. Está bien eso de sentirnos aves y hacer de nuestros vuelos reflejos. Amar hasta la muerte es una bella pero esforzada idea: nunca con la muerte ni más allá de la muerte. Sería caer en la trampa de esta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Això de fer el bé sense donar-se vaig llegir que ho feia Goethe, i, igual com estimar fins a la mort, em sembla molt ben trobat.

      Elimina
  7. Estimar més enllà del que tens, perquè la mort ho separa tot. Estimes .. perquè et aigua transparent i aquesta torna l'amor.
    Una poesia molt bonica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      aquest poema és fruit de dir el que em surt de l'ànima, i fer-ho artificialment amb aquesta imatge, que en principi no l'havia associat amb el que pensava dir. És que les interpretacions d'una foto són tantes sempre!

      Elimina
  8. Una declaración de amor preciosa, Helena.

    Una belleza en forma y contenido.

    Una abraçada
    Ana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      moltíssimes gràcies! Cadascú estima per on l'enfila!

      Elimina
  9. Una excel·lent expressió de moment definitiu. N'has fet ua bona síntesi. Que siguis semre feliç escrivint, Helena. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      Sempre escric sobre el mateix, però és veritat que en aquest cas hi he reeixit.
      Escriure és la segona residència del paradís de la infantesa.
      Una abraçada!

      Elimina
  10. Veig el reflex, més com esclau involuntari que com estimat, tot i que hi han amors irresistibles...
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Margarit diu que tenir algú a qui estimar és com per a un gos tenir amo...

      Elimina
  11. Reflectir la llum del sol igual com fa la lluna... Quina imatge més bonica! La lluna ja és màgica en si, enamora i fa moure la marea... I això que tan sols es limita a reflectir la claror d'algú altre més gran. I a sobre, anar més enllà... és clar que no es pot demanar més! Molt bon poema, Helena.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...