En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 12 de desembre del 2020

Entre dos costats


 JOSEPH, Coneixes Granollers?


Aquell instant,
quan forma i contingut
el mateix diuen
i es troba el terme mig,
és un equilibrisme.

Helena Bonals


Ets una capsa
una capsa que copsa
closca de clepsa
I al mig un forat negre
de foc i encens que mira

Kefas

16 comentaris:

  1. Helena, el teu art, com tot allò que és art, sempre fa meditar, i s'agraeix, perquè si no ens rovellaríem. M'has fet pensar en Òscar Wilde, la "veritat" (o la versemblança) d'una obra literària rau precisament en l'estil. Una adequada selecció de paraules i de metàfores (o de colors i pinzellades; o de notes musicals, silencis i ritmes) ajuda a donar la forma volguda a una obra d'art, i aquesta forma en modela el contingut, el "missatge", el "fons"; i en efecte, saber trobar l'equilibri entre totes dues coses és la màgia de l'artista, que genera una bellesa que és, en si mateixa, real (encara que s'allunyi de les percepcions que tinguem de la realitat). Cito (malament i de memòria) alguna idea del llibre "Poesia i veritat" de Salvador Oliva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      M'he inspirat en el que em va recomanar Jordi Dorca per fer poemes, entremesclar el que dic amb com ho dic. Em sol funcionar molt bé.

      Elimina
  2. Poesia... com suggereix la imatge: La proa de les lletres.

    ResponElimina
  3. es converteix en punt de trobada ! Molt bé ;)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      jo sempre cerco aquest punt de trobada. Gràcies i salut!

      Elimina
  4. Un tanka precioso, Helena. Descubres la belleza de la arquitectura que busca el equilibrio. Ella es como la vida y como las relaciones.

    Un abrazo grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      és veritat això que dius de l'arquitectura.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Ets una capsa
    una capsa que copsa
    closca de clepsa
    I al mig un forat negre
    de foc i encens que mira

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt suggerent, Kefas! Te l'acabo de publicar a dalt. Darrerament no he tingut gaire temps...

      Elimina
  6. Respostes
    1. Carme,
      la punta de llança de la sageta que com més amunt apunta, millor.

      Elimina
  7. En el terme mig està la virtut. I la teua tanka està l'instant de l'inspiració, sobre l'arquectura.
    Molt bona poesia.
    Salutacions i una abraçada...
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és veritat que en el terme mig hi ha la virtut, Rafael. Però primer s'han de trobar els dos costats contraris.

      Elimina
  8. Encara no m'has dit res Helena. No sé que et passarà...
    Em quede pensatiu, perquè ni ha "Carme Rosanas", no li has dit res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Darrerament he tingut molta feina, he sortit a TV L'H! I per comentar-te a tu havia de penjar el poema de Kefas, no trobava el moment, i em va passar per alt. Disculpa!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...