En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 18 de setembre del 2020

Cor pescat

S'avança amb successius començaments
Enric Miralles (arquitecte)


 ARTUR dins Artur Artesania


Poques vegades m'han arribat 
al cor en aquesta vida.
Però ara prefereixo de ser jo
la seduïda seductora.
L'ham només és el principi,
l'esclat que et fa estar en vena.
Tot i el dolor, no puc 
ni vull arrencar-me'l.
No oblido mai que recordar 
és tornar al cor.

13 comentaris:

  1. Em quedo amb la idea de llibertat del poema: la de preferir ara ser seduïda, la de quedar-te amb el dolor de l'ham perquè no vols arrencar-te'l. La llibertat ho compensa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      L'ham és un dels pocs moments en què la vida val la pena. És clar que no vull arrencar-me'l.

      Elimina
  2. No s'arriba fàcilment al cor d'algú ... L'ham ha de tenir la suficient dolçor per atrapar-lo i que mai causi dolor...pot semblar una contradicció, però en realitat és un art !.
    Gràcies per atrapar el meu dibuix, als teus versos :)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      L'ham és una metàfora per parlar de la flor de l'enamorament. Encara que no faci mal, existeix la felicitat i el dolor d'estimar.
      M'agrada molt el teu dibuix!

      Elimina
  3. La xarxa de l'amor és més amable que l'ham. I més indolora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      "the firt cut is the deepest", canta Rod Stewart. Jo prefereixo l'enamorament per davant de l'amor. Hi ha qui creu el contrari!

      Elimina
  4. Sabiduría en tus letras, Helena:

    Un beso grande
    y
    una abraçada

    ResponElimina
  5. L'esclat de l'enamorament no té cap altra cosa amb què se'l pugui comparar. L'amor també és important, i més suau i més creatiu, però per a mi són moments diferents i incomparables. Res com l'enamorament per sentir-se permanentment viva, malgrat la punxada de l'ham.

    Una vegada vaig veure una pel·lícula que es deia en castellà La alegria de vivir i en francès Les enfants du marais on sortia una nena petita que donava una mena definició molt bonica de què és enamorar-se. Ella Deia que estava contenta i trista a la vegada. Una mica, jo crec que és això. Sempre se sent mancança en l'enamorament i alguna punxada i joia inacabable també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt tot el que dius, Carme!
      Jo quan m'enamoro és com si m'agafessin per les espatlles cap amunt. El que deia la nena també és cert.

      Elimina
  6. M'agrada això de quedar-se amb el dolor, i no voler ni poder arrancar-se'l. I és ben cert que recordar es fa amb el cor. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Tinc un altre poema en aquest sentit:

      No és pas viure
      allò que m'interessa,
      sinó l'abella,
      atrapada en resina,
      amb tot el seu dolor.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...