En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 18 d’abril del 2020

Finestra oberta

"Confinats" Niporepte 291 dins Relats en català


Batents oberts,
i pàgines badades,
per si un estel,
aquell vers o passatge,
es queda amb tu, per sempre.

18 comentaris:

  1. Preciós, preciós... dels millors.
    Hi ha versos, fragments i fins i tot llibres,sencers que,es queden per sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Aquest poema és dels que tinc clars només de veure la imatge del Niporepte.

      Elimina
    2. Tot i que és un poema que no parla gaire del tema del confinament...

      Elimina
  2. La finestra oberta de bat a bat. Que hi entri la poesia i que s'hi quedi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Joan Margarit em va dedicar un poemari dient-me que tant debò algun dels seus poemes es quedés amb mi. M'hi he inspirat.

      Elimina
  3. Estem dins una presó amb les finestres obertes...
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Artur, ni punt de comparació amb un veritable pres.

      Elimina
  4. L'estel restarà perpetu en els teus versos. Un tanka que brilla com un diamant, encar que no diu res dels confinats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com li dius a Carme Rosanas, la frase que li has posat: tot que és un poema que no parla gaire del tema del confinament.
      Aleshores, com està editat en el Niporepte, en "Confinats".
      Saluts. Rafael

      Elimina
    2. Crec que sí que es refereix al confinament, la finestra oberta, Rafael. Una mica indirectament.

      Elimina
    3. Ah, sí. Doncs perfecte, Helena. La qüestió, és que no trobava la situació pel Niporepte. És que a mí, m'ha encantat. Gràcies.
      Saluts, Rafael

      Elimina
  5. Precioso, Helena:

    Unos versos delicados que nos hacen temblar de emoción.
    Un fuerte abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Moltes gràcies, tremolar d'emoció no és fàcil!
      És un tema recurrent en mi, el d'aquest poema. Però mai l'he expressat tan bé.

      Elimina
  6. M'agrada molt la imatge: no ets tu, que et quedes amb la visió d'un estel... és l'estel que es queda amb tu, se t'apropia, et posseeix. Això deu ser la poesia. Que bé que ho dius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Però perquè això passi has de tenir els batents oberts, i les pàgines badades... Puc explicar que això m'ha passat contades vegades. Però les recordaré per sempre, tal i com dic.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...