En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 6 de febrer del 2020

Niporepte 285

MADOZ, Chema
Niporepte 285 dins Relats en català

Atenalladament

Si falla el cap,
de poc serveix la vida.
Ja res és líric.



Aquell esclat

Sense glatir,
l'amor no és veritable.
Cap sentiment.


Helena Bonals


La crueltat.
Ferir sense ferida.
La mort en vida.

Carme Rosanas


La llibertat
emmanillada
és inservible.

Xavier Pujol

14 comentaris:

  1. Imatge pertorbadora, i els haikus també. Com sempre, em fas pensar: gràcies! caldrà trobar la manera d'obrir el cadenat perquè l'eina funcioni, i la vida sigui útil, i l'amor sigui ver, i torni a haver.hi alguna cosa lírica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Per sort jo no estic com aquestes tisores!

      Elimina
    2. Només faltaria! Millor ben lliure, i lírica.

      Elimina
  2. Malament, quan ens trobem tant lligats ! Les idees volen poder volar ;)

    ResponElimina
  3. És molt impactant aquesta imatge. I molt ben trobats els teus versos.

    La crueltat.
    Ferir sense ferida.
    La mort en vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El teu haiku és molt colpidor!

      Elimina
    2. Carme, el teu haiku és preciós i té molta originalitat repecte a la crueltat. Enhorabona, per ser tan original.
      Saluts. Rafael Molero

      Elimina
    3. Moltes gràcies, Helena i Rafael. Una abraçada.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Xavier,
      Les manilles em porten mals records...

      Elimina
    2. Xavier, molt bon haiku on representa que la llibertat necessita ser lliure... Enhorabona.

      Elimina
  5. Hola Helena, els teus haikus són molt representatius, on retraus que la lírica ja no existeix, ni els sentiments.
    Una abraçada.
    Espere que et vaja bé. i ara et dic que t'invite al meu últim poema que he editat titulat "Tronada de lletres"... ja em diràs, gràcies i fins a l'altra.
    Rafael Molero

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...