En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 30 d’abril de 2019

Poemes entrellaçats

Lluna d'abril
Kefas



Vestida de dol
Helena Bonals


13 comentaris:

  1. Dos poemes entrellaçats i fantàstics tots dos.

    La lluna és aquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Moltes gràcies! És una mica com en el teu blog, Itineràncies poètiques, ajuda molt d'inspirar-te en algú altre tan bo!

      Elimina
  2. M'agrada la Lluna, encara que tingui visions tristes i nostàlgiques, potser una nit la veurem alegre, també !

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      la lluna, reflex del sol, mai serà prou trista.

      Elimina
  3. Dos poemes que m'encanten, Helena, tot i la diferent visió de cadascun.
    Per cert, aquest o aquesta tal Kefas m'ha impressionat, amb la seva poesia tan bella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse,
      si el meu poema pot ser bona nota, el de Kefas és matrícula. Jo tampoc el conec, però és un seguidor meu de fa temps.

      Elimina
  4. La meva infantesa la porto en mi i la repasso, com ho faria amb un àlbum, amb un quadern, potser amb un llibre, i els personatges Olga conviuen i conversen, somriuen i s'adormen. Tu també ho fas, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      "La infància és vital perquè l'home és el que queda del nen", deia Ana Ma Matute.

      Elimina
  5. El poema primer malenconiós i bonic. Infantesa. El teu imprimeix força, que falta ens fa. Joventut. Després vindrà la maduresa, i la lluna seguirà acompanyant-nos, impertèrrita, perquè algunes persones l'hem feta nostra.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...