En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 9 d’abril del 2019

El meu món interior

A les meves golfes,
entre unes quantes andròmines,
hi guardo el meu primer amor.
De les meves golfes 
surten els meus versos.
Les meves golfes són fosques,
però si n'obrissis una escletxa,
tindria sempre la millor vista.

11 comentaris:

  1. Mirar enfora, mirar endins. La fosca, la claror, les obertures i el tancament.
    Ja sé que no tenen res a veure, però els nostres dos últims poemes oarlen de les mateixes coses.

    La millor vista, sempre pren el lloc des d'on es mira com a referència. Per això quan la referència és tan precisa com les teves golfes, és segur segur que té la millor vista. No sé si ho explico gaire bé, però ho veig molt clar.

    ResponElimina
  2. Carme,
    Això de la vista ho dic simplement perquè les golfes són a dalt de tot, per tant són sempre més a prop del cel, que és la millor vista segons Forster.

    ResponElimina
  3. Els amors, del primer a l'últim, es guarden sempre. De tant en tant els pugem a veure, a les golfes del cervell, i nosaltres som qui els donem la llum que necessiten.
    Una abraçada, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      Tens raó, però el primer amor els representa tots!

      Elimina
    2. Olga,
      Ja pots escriure al meu blog! Que bé!

      Elimina
  4. Quantes coses i records guarden les golfes...! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aqueixa escletxa és fantàsica i molt bella. M'ha agradat molt perquè té molta dicció.

      Elimina
  5. Els bells amors a les golfes, i els que no ho van ser: al soterrani.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      M'embadaleix el teu comentari! Sí, sí, al soterrani els amors que no han valgut la pena!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...