En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 3 de novembre de 2018

Feliscistesa

Un bon poema pot
transformar l'alegria en art,
pot sublimar el dolor en bellesa,
però mai serà el reflex de l'eutímia.
La felicitat i la tristesa
són les dues cares
de la mateixa moneda,
de la mateixa lluna.

9 comentaris:

  1. De lluna a lluna.
    De sol a sol.
    Tristiç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial el comentari, Xavier.
      La lluna i el sol són les dues cares de la mateixa moneda, també.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Artur,
      La meta-poesia, definitivament, és allò meu.
      Gràcies pel comentari, que interpreto afalagador!

      Elimina
  3. Un bon poema (com els teus) eleva a la categoria d'art tant els grans sentiments (alegria, dolor, felicitat, tristesa) com els objectes més banals i les situacions més comunes. I sempre ajuden a reflexionar-hi, i per això, a més de ser bellesa, són inspiració. Gràcies, no paris.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...