En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 28 d’octubre de 2018

L'escaiença de les coses

VEGA, Gustavo Poemar
dins Blog de Javier

Les casualitats fan poesia.
Anar per la tangent també.
El millor és quan el poema
respon a les teves necessitats
inexpressades, talment l'amor.
Quan qui et llegeix, t'entén,
i a més a més, t'interpreta
més enllà del sentit original.
Quan les ombres es fan realitat.

9 comentaris:

  1. En caminar, visibles o invisibles, sempre es deixen petjades.
    Quan escrius ets llum, quan llegeixes ets ombra de qui escriu.

    ResponElimina
  2. A l'ombra del teu poema, caminant per la tangent, rebo l'acolliment que em regala equilibri.

    ResponElimina
  3. desvetllar la realitat en les ombres ....darrere els versos sentiments

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      "Darrere les paraules només et tinc a tu", diu Margarit.

      Elimina
  4. "Interpretar més enllà del sentit original"... Aquesta és la grandesa de la poesia, i de l'art en general. Que un sentiment o un estat d'ànim incitin el creador a fer una obra d'art, i que, en contemplar-la, el lector-oïdor-espectador s'hi vegi reflectit i la recreï entorn de les seves pròpies vivències. Ara he pensat en el "tors arcaic d'Apol·lo" de Rilke, que mirant un tros de marbre que figurava un heroi, però que ja no té cap ni exptremitats, és capaç de recrear-les, reflexionar-hi, i acabar dient-se a si mateix que "has de canviar de vida".

    ResponElimina
  5. És el que faria la poesia, tenir infinites interpretacions amb el mateix origen, com un vano, com una flor.

    ResponElimina