En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 16 de febrer del 2018

JUANJO Cel rogent... dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un cel que ens lladra,
en ple desassossec.
Però és tan bell...

El cel en lluita.
No esperem res de bo,
però tenim fe.

Helena Bonals


Del gris i el groc
neixen ataronjats.
Creixen matisos.

Carme Rosanas


Un cel convuls.
Bellesa inquietant,
trasbalsadora.

Glòria Bosch i Morera


Roig d'un país emprenyat,
gris de la llei que supura
groc de presó i de censura
al cel de la llibertat.

KEFAS

14 comentaris:

  1. Del gris i el groc
    neixen ataronjats.
    Creixen matisos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Sols és en la lluita que el sentimentalisme i la luxúria s'entremesclen en l'amor", deia Forster, Carme. També m'agrada, quan faig poesia, d'entremesclar el que dic amb com ho dic.

      Elimina
  2. Algú ha penjat un núvol groc al cel. Com una cinta d'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és ben bé així, Xavier.
      Aquests haikus me'ls inspira tant el que passa a Catalunya com el que passa pel meu "cel". I tots dos acaben de manera optimista, crec.

      Elimina
  3. Un cel convuls.
    Bellesa inquietant,
    trasbalsadora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em recorda un quadre on hi havia una ona gegantina de color taronja, Glòria. Realment suggereix trasbals.
      Gràcies per seguir-me tan bé.

      Elimina
  4. Entre les tres poetes, breus paraules, però me'n feu imaginar moltes més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      ja ho diuen que la poesia consisteix en dir el màxim de coses amb el mínim de paraules!

      Elimina
  5. Cel rogent, pluja o vent, diu el refrany. Tot, menys la grisa tristor dels dies monòtons.
    El vers és el fenomen que alegra el dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Tristesa, sí, però animació en els nostres dies" recordo que deia Forster, Olga. M'hi has fet pensar.
      Per a mi hi ha un sinònim de poesia: felicitat.

      Elimina
  6. M'has fet pensar en espriu: "Els nostres avis varen mirar, fa molts anys, / aquest mateix cel d´hivern, alt i trist, / i llegien en ell un estrany signe d´emparança i de repòs". Sí, aquest cel és més ataronjat, més espectacular, sens dubte més ominós. Tens tota la raó: cal que tinguem fe, que no perdem l'esperança. Gràcies pels vostres versos.

    ResponElimina
  7. Ramon, m'agrada molt, com sempre, Espriu.
    Potser aquest cel mostra els reflexos del sol i la foscor de la posta només, però l'enquadrament n'agafa un tros que fa una impressió amenaçadora.

    ResponElimina
  8. Roig d’un país emprenyat,
    gris de la llei que supura
    groc de presó i de censura
    al cel de la llibertat

    ResponElimina
    Respostes
    1. KEFAS,
      Es tracta d'una jota? La mètrica i la rima són perfectes!
      I el que dius amb elles és cromàticament molt adequat.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...