En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 3 de febrer del 2018

Arthur Rackham


BIGAS, Joan Contrallum dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A contrallum,
també a contraprogrés.
Companyonia.

Helena Bonals


Ocells i ferros,
contrallum d'un record
pres en l'oblit.

KEFAS


Ones incrèdules
per saber batec d'ales
fosca cadena.

Al periodisme lliure

Rafel Casas


a

11 comentaris:

  1. Carme Rosanas3 de febrer del 2018, a les 19:23

    Quin arbre més estrany, deu pensar l'ocell...
    Els ocells en companyonia, s'adapten al progrés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de febrer del 2018, a les 21:12

      Molt bo això de l'arbre, Carme! És obvi, no sé perquè no se m'ha acudit.

      Elimina
  2. xavier pujol3 de febrer del 2018, a les 21:21

    A cel obert cada branca és trinxera.

    ResponElimina
  3. KEFAS6 de febrer del 2018, a les 20:12

    Ocells i ferros,
    contrallum d’un record
    pres en l’oblit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de febrer del 2018, a les 11:39

      Gràcies per atrevir-t'hi, KEFAS, i tan bé. Els ocells lluiten contra l'oblit.

      Elimina
  4. Rafel8 de febrer del 2018, a les 19:46

    Ones incrèdules
    per saber batec d'ales
    fosca cadena.

    Al periodisme lliure

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de febrer del 2018, a les 8:39

      Rafel,
      Darrerament els meus haikus us inspiren molt sobre l'actualitat política! Molt bo!

      Elimina
  5. KRT14 de febrer del 2018, a les 22:18

    M'agraden els dibuixos d'Arthur Rackham, també les seves siluetes en tinta xinesa. La imatge que has posat és molt suggeridora, i tant tu com els teus col·legues l'heu ben exprimida. L'actualoitat política, quan per desgràcia és tan opressiva, per força ha de ser inspiradora. Gràcies per donar-hi peu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de febrer del 2018, a les 11:44

      Ramon,
      l'actualitat política m'inspira pel dret i pel revés, encara que no en parli gens.

      Elimina
    2. Helena Bonals16 de febrer del 2018, a les 11:46

      He descobert que els haikus no porten títol. A partir d'ara no els n'hi posaré!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...