Quan minvo també sóc lluna
Núria Pujolàs MIRAMELSMOTS
Quaranta-cinc anys.
La vida superant la meitat.
Fets en la lluna plena
del mes de juny de 2016.
Ressonant en la propera
del mes d'agost del mateix any,
dia del meu sant.
Potser és la plenitud
de la meva vida,
la que il·lustra aquest astre.
Voldria aturar tots els rellotges,
recrear-me en cada instant.
Moltes felicitats, pels 45 anys, per la lluna plena que t'acompanya, perquè quan minva encara és lluna, com nosaltres que minvem i encara som nosaltres, malgrat que el temps a voltes ens pesi.
ResponEliminaGaudeix la plenitud, la plenitud no és un instant, encara que no s'aturin els rellotges, queda plenitud en els teus dies i en els teus anys. El millor desig és recrear-te en tots els instants.
Carme,
Eliminala meva plenitud ha arribat tard, però encara puc considerar-me una nena, per sort. Encara que físicament a partir d'ara me n'allunyi completament, de la infantesa, no penso perdre la innocència.
M'alegra saber-te tan serena.
ResponElimina45 somriures... aviat!! :-))
Gràcies, Montse.
EliminaEm penso que m'ho mereixo!
Creixent, plena o minvant la vida, com la lluna, potser preciosa!
ResponEliminaViu aquests meravellosos 45 anys amb molta felicitat, Helena de lluna plena!
Sí que són meravellosos, aquests anys, Glòria!
EliminaPer molts anys per partida doble Helena. Els nostres aniversaris gairebé coincideixen, jo sóc del 26.
ResponEliminaI sé que Santa Helena cau a l'agost. Durant alguns anys passàvem unes setmanes a Escaló (Vall d'Àneu, Pallars Sobirà) i feien Festa Major.
Gràcies, Xavier!
ResponEliminaEl meu sant cau en plenes vacances, ningú hi pensa! Aquest any coincideix que és lluna plena, com el dia del meu aniversari. Ho trobo màgic!
Devia ser pel solstici d'estiu el teu aniversari, Helena, oi? Doncs moltes felicitats encara que amb retard, i encara més felicitats per haver aconseguit fer el ple, com la lluna! I que no minvis mai més!
ResponEliminaUna abraçada!
Montse,
Eliminasí, era el darrer dia abans de l'estiu. Tant de bo no minvés mai més, sempre estiu!
És totalment màgic. La lluna ens fa, i tant que hi fa. Quan la Lluna ens il·lumina la poesia és un bon indret per amagar-nos.
ResponEliminaEi, que encara se't veu, Helena. Per molts anys!
Teresa,
Eliminala lluna il·lustra la llum del sol com un bon dibuix el text d'un llibre.
Gràcies per dir que la meva lluna encara es veu! Durant molt de temps la tapaven els núvols.
Quaranta-cinc anyades,
ResponEliminacriança en lluna plena…
No aturis el rellotge:
quan la fusta és robusta,
més bon vi fan les bótes.
Els sants, jo no els celebro,
i sí, els aniversaris
ja obviar-los voldria.
Gaudim del dia a dia,
del sol, la poesia.
Ramon,
ResponEliminaper a mi el nom és molt important, jo sí que celebro el sant.
Les teves botes sempre fan bon vi!
Quaranta-cinc
ResponEliminaesperant que hi passessis
per abraçar-te.
i ara que et prem l’instant
deixa enlairar la flama.
Anònim,
Eliminam'agrada molt com escrius. Si tens algun llibre publicat te'ls compro tots!!!
M’envaneix i commou alhora la teva proposta. M’obliga a pensar en la possibilitat de plantejar-me escriure’n algun.
EliminaKEFAS,
EliminaM'agrada de poder fer servir aquest pseudònim, si ho és.
No ho dic en broma, que escrius molt bé. Jo tampoc tinc gaires poemes publicats, i cap llibre encara, només un que em va fer el meu pare, no registrat.