En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de juliol de 2016

El que em salva

Contrallum després del temporal
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Portes ulleres
com de temporal fosques.
No saps ni com,
la ploma deixa pas
a una certa llum.

7 comentaris:

  1. La ploma porta la llum posada... O potser són les paraules...

    ResponElimina
  2. Carme,
    La ploma és metonímia de les paraules.
    Aquest poema parla d'un fet real: fent-lo he agafat el son que els mals pensaments m'impedien. Per a mi poesia és sempre sinònim de felicitat.

    ResponElimina
  3. A Espriu el salvava "un debilíssim / record d'infant". I ho explicava en paraules, ell que, com tants altres, va viure "per salvar-vos els mots". Sí, "qui canta els seus mals espanta": la poesia, l'art ens ajuden a espantar els mals pensaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Jo aquest "debilíssim record d'infant" paradoxalment el tinc molt i molt present. La gent no m'entén. No m'agrada allò de "Don't stop thinking abolit tomorrow, yesterday's gone...". M'agrada més "Sin memoria, no puedo vivir sin memoria...".

      Elimina